diumenge, 25 de març de 2007

Brot de mort

Quan es mor un amic dels teus pares -del teu pare que allitat i queixós per un principi de pneumònia no s'ho pot creure-, pare de la mateixa edat, pare al seu torn d'una noia amb qui has coincidit des de guarderia fins a la universitat, un calfred et recorre sencera la biografia. No són molts, però sí uns quants, els casos que he entrevist. I no és l'edat avançada -que va avançant i tu, distret, sembles voler no adonar-te'n-, sinó la importuna malaltia que a diferència dels teus ha pogut amb la vida dels altres. Veus, en el temps, senyals i ombres que abans no sabies poder entrellucar perquè és sempre en camp d'altri que es juga la partida ingrata de la mort. I es va acabant el sabó i la fragilitat de les bombolles es mostra indefensa davant del mar d'aigua bruta que omple la pica. "Sé com encara / en el record, intacte, / és el somriure. / Però les mans, ja cendra / o llum, on retrobar-les?".