dimarts, 20 de març de 2007

CataluNYa

Guaita tu el magnífic aparador que per la literatura catalana suposarà la lectura que un que es diu Lou Reed i dues senyores conegudes com Patti Smith i Laurie Anderson faran de poetes catalans traduïts a l’anglès en aquesta gran ciutat de Nova York i en el marc d’unes jornades batejades com Made in CataluNYa, així, amb aquest disseny tan barceloní.

La tria de poemes -prèvia selecció de Jaume Subirana- inclou autors com Carner, Ferrater, Margarit, Marçal, Bonet, Brossa o Palau entre d’altres. Cada artista novaiorquès -novaiorquí?- ha manifestat les seves preferències i admiració pel que ha llegit. Què es pensaven? Els tres -que es veu que tenen certa ascendència cultural i són tractats d’això que en diuen icones- han manifestat de Barcelona que els agrada la rebel·lia d’aquesta ciutat, d'altra banda tan provinciana i conservadora, afegeixo jo.

És encomiable, tanmateix, l’esforç institucional quan es tracta d’excitar-nos l’ego fins l'orgasme i justificar importants partides pressupostàries que ens han de donar a conèixer arreu com un país civilitzat, culte i modern. Ens agrada molt, als catalans, que els forasters ens descobreixin la peculiaritat que duem per tara en existir i deixar bocabadats tots quants creien que a l'estiu només bevem sangria, duem capells mexicans i piquem de peus a terra tot cridant. I sobta, encara, que això es faci als Estats Units, la bèstia negra del progressisme nostrat que promou aquestes gires.

Seria molt profitós, en canvi, acabar d’esprémer l’invent i portar aquests personatges a CataluÑa, començant per Barcelona i rodalies Renfe. I també tot el programa que es desplegarà a Frankfurt, que giri també per tot el país. Que lloguin la carpa del Circ Cric i la muntin davant d’Ensenyament. Que el país vegi, realment, tots els pots que guardem al rebost i no gastem ni consumim perquè fins i tot som uns garrepes a l'hora de desenvolupar-nos desacomplexadament com a cultura catalana a dins de casa nostra.