dimarts, 24 d’abril de 2007

Còdols de poesia

Gràcies a l’obligada convalescència, aprofito per rastrejar la xarxa i quedar-me amb la segona Biennal de poesia a Cerdanyola del Vallès, anomenada CòDOLS, impulsada pel col·lectiu Ramat de pedres, de ressonàncies –no n’estic segur, m’ho podeu aclarir? diria que foixianes. La programació, certament interessant i ben trobada –tot just va començar el dimecres 18, té cura de compaginar els recitals d’autors Aguilar-Amat, Montse Costas, Maria Cabrera, Rodolfo del Hoyo, Núria Martínez-Vernis, Jordi Valls, Àngels Gregori, Gerald Fannon, Esteve Plantada, Ivet Nadal, Sònia Moya, Miquel Sànchez, Ponç Pons, Albert Roig, molts del quals de les rodalies (Renfe) amb especial incidència en els dos vallesos –visca el quart cinturó poètic! amb altres actes de caire més experimental, sempre relacionats amb la paraula poètica, com les variacions teatrals sobre una obra de Sebastià Alzamora, l’EnDoll de Pedrals + Guillamino –experiment en constant i necessària evolució, el duet Cassases-Comelade, o actes de format més clàssic com una lectura sobre Brossa o una xerrada i lectura sobre Maria Mercè Marçal.

Les activitats culturals que es fan fora de Barcelona (és a dir, les activitats culturals de les quals a Barcelona no es sol parlar) necessiten un esforç suplementari no només per donar-se a conèixer –si volen també a Barcelona- en cas de voler transcendir el seu marc local més immediat, sinó també per atraure un públic que moltes vegades és transversal i poc procliu a la mobilitat, ai las, sostenible. Per això cal felicitar-se d’iniciatives com la que proposa aquest actiu “escamot de manipulació poètica”, tal com s’autoanomenen, i desitjar que el cicle sigui anual i no bianual, i poder, en qualsevol cas, obrir canals de comunicació necessaris entre organitzacions i assajar –perquè no? de coproduir, intercanviar espectacles i valorar una feina feta que, en el fons, té l'objectiu comú de procurar-nos petits oasis de felicitat entre tantes pedres, còdols o cops de roc llençats amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre se li ha posat un tel: la vaca és cega... Felicitats!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per al·lusions: les ressonàncies són vinyolianes, "sóc pastor d'un ramat de pedra..."

Records!

El ramat