dijous, 12 d’abril de 2007

Josep Maurí, fill predilecte de la Garriga


Des d'avui Josep Maurí i Serra (1912-1967) ho és de la Garriga. En un acte institucional, senzill i amb les presències justes per omplir la sala de plens -passeu per alt la redundància-, s'ha oficialitzat el que ja s'hauria d'haver fet ja fa moooolts anys. Seria trampós no manifestar que pertanyo al patronat que dirigeix i té cura de la Fundació Maurí, ben el contrari. A mesura que passen els anys i a través dels patrons de més edat conec les facetes i el llegat que l'historiador i notari va deixar a la Garriga, no puc més que enorgullir-me de contribuir, modestament, a transmetre la seva obra a qui s'hi vulgui acostar. És, el reconeixement d'avui, un homenatge just a un home bo que arriba amb retard, quan el record personal que es té d'aquest prohom de la cultura queda generacionalment en entredit i és patrimoni personal d'uns quants privilegiats que són, alhora, dipositaris d'uns valors i d'una ètica social en vies d'extinció.

Jo no el vaig conèixer, però he llegit i consultat sovint la seva "Història de la Garriga" en tres volums i he tafanejat manta vegades una biblioteca que el patronat procura anar enriquint. Records de xic van lligats a matinals dominicals amb mon pare escrivint fitxes per la biblioteca o ordenat fotografies de l'arxiu mentre jo tafanejava qualque llibre, dibuixava o mirava làmines de vidre al veroscope.

Hi ha un compromís ineludible per qui estima i mama el lloc on viu. La generositat i l'altruisme de Maurí en són una mostra singular. No tothom n'es pas dotat. Tanta altra gent venim darrere com podem, maldestrament, a voltes amb encert. Arreu i aquí. Si parlo d'ètica social és per assenyalar que ell és fill producte del seu temps, temps difícils de renúncies i sacrificis col·lectius, però també de perseverança i optimisme en la viabilitat d'un projecte de país inacabat.

No hem acabat de retre l'homenatge merescut als homes i dones de les nostres contrades que amb la seva feina i entusiasme ens han permès conèixer i estimar el tros de terra on vivim. La seva història a vegades silenciada; el seu patrimoni a voltes ignorat; el seu solatge humà. Pòsits de generacions en un espai comú en transformació constant com més va més vertiginosa. La que ja ha nascut en democràcia s'ho ha trobat tot fet, però alhora amb tot mal explicat i amb caps sense lligar i sumes que no donen. Però això és una altra història que s'escriu ara mateix...

PROPOSTA DE DECLARACIÓ DE FILL PREDILECTE DE LA GARRIGA A FAVOR DE JOSEP MAURÍ I SERRA

Breu esbós biogràfic i alguns mèrits

-Neix a la Garriga el dia 6 d’agost de l’any 1912, al carrer Cardedeu número 17, seu actual de la Fundació.

-Estudia les primeres lletres amb els Germans Maristes de l’escola Sant Lluís i el batxillerat a Girona, en règim de pensionista.

-L’any 1933 funda la revista EL CONGOST, juntament amb el compositor garriguenc Manuel Blancafort, Josep Ruaix, Assumpta Corrons i Xavier Albó, una revista de caràcter cultural i literari, d’esdeveniments i notícies locals.

-És nomenat president de la Federació Comarcal de Joves Cristians.

-El Nadal de 1939 funda amb Assumpta Corrons, vídua Albó, la publicació de LA HOJA DE ACCIÓN CATÓLICA, la qual dirigirà fins a la seva mort. Gràcies a aquesta publicació i a la revista EL CONGOST, es té coneixement de fets i notícies garriguenques que d’altra manera hagueren passat desapercebudes.

-Desenvolupa una gran tasca pedagògica amb els joves amb l’inici dels Cercles d’Estudis. Cada dilluns, durant més de set anys, informava i formava un grup de nois en diferents disciplines a través de la visita a museus, esglésies i monestirs.

-És nomenat delegat de la Comissió del Vallès Oriental en els Festes d’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, celebrades el 8 de setembre de 1946.

-És autor de la gran obra HISTÒRIA DE LA GARRIGA, en tres volums, de la HISTÒRIA DEL SANTUARI DE PUIGGRACIÓS, ELS SANTS DE LA DIÒCESI DE BARCELONA, HISTÒRIA DEL SANTUARI DEL VILAR DE BLANES i la HISTÒRIA DEL CONVENT DE BLANES, població on exercí de notari en guanyar-hi plaça.

-S’ocupa i es preocupa de la restauració de l’església de la Doma (s. XII), primera parròquia de la Garriga -ben visible al pas per la C-17-, de la restauració del seu retaule gòtic i de gestionar-ne el retorn a la Garriga. La seva actuació és determinant per poder conservar aquest patrimoni i evitar el seu deteriorament i abandonament.

-El setembre de 1959 s’inauguren les obres de restauració. Josep Maurí institueix el CANT DEL PLANY DE SANT ESTEVE, glossa catalana en vers de l’epístola dels Fets dels Apòstols, de mitjan segle XIII, que s’interpretarà a la Doma durant molts anys.

-En morir el 1967, Josep Maurí llegà part del seu patrimoni personal a la Garriga instituint una fundació privada que tindria cura de la casa museu i de la biblioteca, fundació ubicada a la seva casa natal del carrer de Cardedeu.