diumenge, 29 d’abril de 2007

Sempre és nova la sang


Finalment no va ser possible, i el poeta Joan Vergés Calduch no va poder acompanyar el seu fill a la cita d'ahir del Festival Primavera Poètica, en què estava previst que llegís fragments de la seva obra en el recital "Sempre és nova la sang". Així, va ser Joan Vergés Porter qui, acompanyant-se de la guitarra, va anar desgranant el repertori de cançons -la majoria musicades per ell mateix-, prèvia lectura dels poemes.

Ja vaig parlar de Joan Vergés en aquesta entrada, però ara voldria afegir-hi el desencís que suposa no poder trobar els seus llibres si no és en una parada o botiga de llibreter de vell. Sortosament, comptem amb l'antologia que Emboscall Editorial, de Vic, -atenció al catàleg que va formant Jesús Aumatell en aquesta petita editorial artesanal- li va publicar l'octubre del 2006 i, properament, segons anuncià Vergés fill, al llibre que sota el mateix segell reunirà part de la producció inèdita que figura en aquesta antologia.

Certament la producció poètica de Vergés és modesta però, alhora, altament significativa en les coordenades del seu temps i fins diria que de generació. Resseguint l'antologia hom s'adona ràpid de com la poesia de Vergés oscil·la entre el lirisme d'una primera època -es dóna a conèixer en l'antologia poètica universitària de 1949, on també hi havia el nostre amic Martí Sunyol-, la desmitificació del gènere i del poeta en una segona, i altra volta en una represa lírica que en els darrers poemes inèdits assaja, segons Isidor Marí i Joan-Elies Adell, "una veu nova i diferent, però amb una eficàcia poètica tremenda: el llenguatge aparentment ingenu o naïf -il·lès, diria potser el poeta- de les cançons i els jocs infantils."

Les raons de l'ostracisme literari de Vergés -no sabria dir si és semiconegut o semidesconegut- cal cercar-les en els cànons prefixats per la crítica i les antologies publicades els darrers trenta anys. Tot i que la seva obra és apreciada i valorada entre la crítica, la projecció diguem-ne pública dels seus poemes ha hagut de passar el sedàs efectiu de la cançó per a projectar-se més enllà de l'hàbitat natural del paper i tinta i, esgotades les edicions, aquí pau i després glòria. Naturalment, el fet que sols s'hagi dedicat a la poesia -com el seu admirat Vinyoli- i que ho hagi fet al marge de modes i tendències, salvaguardant la independència creativa sense buscar el ressò mediàtic, ha fet la resta.

I malgrat aquests imponderables Joan Vergés té els seus incondicionals, com ara el periodista i amic Xevi Planas -probablement, una de les persones que saben més coses sobre la cançó d'autor d'aquest país-, que ens va donar una sorpresa amb la seva visita baixant des de Girona i que, junt amb amb la trentena escassa de persones que ens vam reunir a l'auditori de l'escola de música, va assaborir amb nosaltres la poesia de Joan Vergés Calduch. Que per molts anys, i que aviat es posi bo, poeta.