dijous, 19 d’abril de 2007

Sentit de la cosa


Escric de memòria una reflexió -més aviat una consideració disfressada de record- del poeta T.S. Eliot en el seu clàssic "Funció de la crítica i funció de la poesia". Venia a dir Eliot que essent ell jove es sorprenia que hom l'elogiés pel sol fet de llegir Shakespeare, sense afegir cap altra consideració envers el dramaturg i poeta anglès, com si l'acte d'acostar-se a un clàssic per si mateix ja es considerés elogiós i digne de menció. La diguem-ne anècdota -o el copet bonhomiós a l'espatlla- em retorna al present d'aquests dies en què he rebut comentaris elogiosos -i felicitacions, talment complís anys o assolís una proesa- pel fet d'organitzar i donar forma al festival de poesia que demà comencem. I tanmateix, la funció de tot plegat -sembla banal dir-ho però en tinc necessitat- no és plasmar-ho en un cartell i servir el plat, sinó, ben al contrari, que el client hi trobi profit i la proposta l'enriqueixi com li plagui. En definitiva, que l'elogi sigui el públic i no tu que reparteixes un cartell, no sé si m'explico.