dilluns, 28 de maig de 2007

Apostin, pactin, guanyin


Felicitem-nos perquè ja han passat les eleccions municipals. I felicitem ara els nous regidors i regidores que han sortit escollits en les diferents llistes –tant franquícies com (in)dependents de les franquícies–. El poble, diguem-ho així, us ha escollit, i el poble és savi i diu que mai no s’equivoca. Encara no heu decidit equip de govern i potser ara podreu comparar els programes que no heu tingut temps de contrastar en campanya mentre monologàveu. I serà un sa exercici. A alguna candidatura li serà sobrer, perquè els resultats li hauran donat folgada majoria. En d’altres ni caldrà mirar, perquè el conservadorisme inherent a l’exercici del poder farà que quedi tot igual. Però en molts casos caldrà parlar ben alt i clar i posar per davant les necessitats de la població en concret per sobre d’unes sigles en abstracte.

Eixos ideològics tradicionals, que perden vigència per reduccionistes davant la creixent complexitat de les nostres societats, s’han vist i es veuran superats per altres conceptes, altres paradigmes postmoderns, globalitzadors a l’ensems que altermundistes, que ja dominen el llenguatge polític dibuixant escenaris prou interessants: participació, sostenibilitat, nova cultura de, mobilitat, recuperació de, ecologisme... conceptes que per molt que dolgui a algú són transversals sense patent de cors. Les hordes de l’integrisme municipalista s’hi poden abonar a pleret. Però obrint la lent, regidors i regidores no haurien de perdre perspectiva nacional; és més, l’haurien de tenir ara més que mai. Catalunya és els seus pobles i comarques i s’aixeca des de baix. Majories de govern –si és el cas– que integrin, com a mínim, les opcions explícitament nacionalistes són l’única possibilitat per promoure la superació de l’actual encotillament nacional, perfectament reversible. Aquest és el progressisme d’avançada. Altres variants són culs de sac apedaçat, estratègies sense risc i per tant conservadores, apostes a un cavall perdedor que torna a la quadra peixat però convertit en ase, en burro, en guarà fet adhesiu.

Als nostres pobles i ciutats també s’ha de visualitzar i dissenyar el que volem per al nostre país, on el volem portar i amb quins mitjans. L’acomplexament és a voltes tan gran que n’hi ha que no surten de l’armari mentre a d’altres només se’ls arna i glaça, de les dues, l’ànima catalanista. Renovacions de llistes i relleus generacionals, a més d’airejar els quadres dirigents, haurien de servir per alliberar-nos d’hipoteques i prendre embranzida cap al futur que ens pertany com a nació. Els daus ja han tocat terra. Ara facin el favor, apostin a cavall guanyador, i juguin sense por. Apostin, pactin, guanyin.

(Article publicat a l'edició d'avui de El 9 Nou)