dimarts, 1 de maig de 2007

Cafè del Mar


És enfilant un carrer
-qualsevol, per exemple, de la teva singular orografia- a l’hora en què el dia no s’ha llevat del tot la timidesa, quan entres al Cafè del Mar i notes, sense saber encara d’on prové l’avís, que hi ha algú en una taula esperant el motiu propici per a convertir en paraules aquella història, somni o viva impressió que fins el moment de tu entrar semblava tenir-lo atenallat a la cadira, corprès per la possibilitat de no trobar, entre la migrada concurrència d’un matí qualsevol, ningú amb qui bescanviar, com aquell qui diu, quatre mots de circumstància.

I és ara, en aquest instant grenyal en què les paraules s’insinuen amb vagues gesticulacions de braços o mans mentre el rostre descriu, imperfecte, allò que sembla iniciar un somrís aperduat, és ara quan l’home de la taula del costat admet a tràmit el més lleu senyal per part del nouvingut, indicatiu de voler amorosir l’espera d’una soledat que es revela encara tendra o d’una amistat en excés desocupada.

Però, en no produir-se el senyal o no ser aquest suficientment intens per advertir-lo qui, de la taula estant, passat migdia, navega ja la tarda amb els cinc sentits afuats per detectar, dins el Cafè, la més subtil variació de la marea, de cop se sent desubicat dins l’univers. Igual se’n sent aquell que, perdut tot, veu com li subhasten la biblioteca; o aquell altre, fulminat, cap per avall d’unes escales; o encara el que amb vint anys de retard però esperançat creu, ingenu, que tindrà sort i serà ella.

Desubicats i posidonis, perquè han perdut el fragment de bellesa a què es devien. Però al Cafè del Mar, al vespre, com quasi sempre, tot retorna amb el caient benigne de la pluja. Com a la primavera. Potser per això, enmig del vaivé creixent i sorollós de la camaraderia, l’home de la taula del costat amatent n’espera algun indici, no s’aixeca i pensa que, tal vegada sí, entre tanta remor de veus i formes, tant trist sigui diluir-se com no tenir l’oportunitat de poder fer-ho.

(Per A.V., record de quan el freqüentàvem, ja fa uns anys)