divendres, 4 de maig de 2007

Glasgow, go, go...


El blanc i el blau són compartits per la bandera escocesa i pel finalista de la Uefa i això avui m'alegra el dia. En qualitat de periquito, en qualitat de bevedor -diguem-ne tastador- de whisky, i en qualitat de nacionalista independentista. És probable que avui, aquesta nit, després d'escoltar els poemes d'Amadeu Vidal i Jordi Julià, celebri la classificació per la final amb un traguinyol de malta escocès. D'aquest beuratge ja n'he parlat en un altre lloc, però aquí també us faran bo cinc cèntims d'euró.

Sobre els resultats electorals, a l'hora de fer aquesta nota, no hi ha res clar ni cert excepte la davallada laborista. Alguns analistes creuen que el desgast de Blair n'és la causa i no el mèrit de l'NSP, però sigui com sigui serà bon senyal -si s'acaben confirmant els millors pronòstics- que el nacionalisme escocès pugui formar govern i mostrar les seves prestacions polítiques tres-cents anys després de l'annexió amb Anglaterra. Bona part de la societat escocesa té motius sobrers per voler recuperar la seva sobirania política, motius explicitats no fa tants anys amb la devolució del Parlament escocès, el qual té la seva pàgina web també en català, opció que l'espanyol, evidentment, no té.

En el millor dels escenaris, si els periquitos guanyem la Uefa, si governen els nacionalistes i si aquest vespre tenen Lagavulin, et prometo que, si vols, aquest estiu, Glasgow, go, go...