dimarts, 22 de maig de 2007

Llum de primavera




No ens n'adonem, sembla que no ens n'adonem i ja és primavera. Comparteixo algunes de les reserves que apunta Albert Vilar al seu bloc sobre el fenòmen, i tanmateix, enderiats i atrafegats no ens n'adonem i ja haurà passat, ja haurem arribat al llindar de la calor, preludi de piules i gelats... Ah! I aleshores sí que em canvia l'humor -també el líquid- perquè és insofrible, inaguantable l'agressió impune de tanta calorada sense treva, el martelleig incessant dels polsos, el dringar de tanta llum encegadora que no il·lumina res, sinó que ressalta encara més l'ombra fresca dels lledoners i les moreres. Definitivament, temo la calor, odio l'estiu. Ni l'exhuberància prolífica de cossos ho compensa.


La primavera és distinta. La seva llum descobreix matisos i topants que no ens havíem entretingut a escodrinyar. A vegades és anant amb cotxe que pararies al voral de la carretera, entrant al poble quan es veu la vànova de llum sobre Santa Margarida i les carenes d'en Bosch. La llum de primavera és flonja, és infantil, desconeix l'agressivitat que ha de venir perquè neix dels hiverns endormiscats. La docilitat sempre encomana calidesa fins quan sabem que és transitòria i passatgera la felicitat que ens promet el xiscle de les orenetes a quarts de nou. Aquesta és una bona primavera. Encara té el caràcter d'una criatura indòmita que perplexe s'obre al món. Penso en els pares que en fa avui trenta-set que es van casar. "Que no s'apague la llum, que no s'apague..."


Primavera

A l'ombra de l'eucaliptus, les paraules

se'ns tornen blaves, com si un zèfir molt suau

les desprengués d'un quadre de Boticelli.

Primavera és quan la terra ha fet la volta

al sol, quan el calendari ha fet la volta

al cor, quan l'espectre dels colors ha fet

el gir complet de la ruleta i caiem

novament en la casella de la llum.


Gemma Gorga
,
Instruments òptics, Bròsquil, 2005