dijous, 3 de maig de 2007

Vuit de cors

No ets buit de cor sinó ple de buits de parts de tu que escampes i les cartes que reparteixes quan arribes i el joc que dónes amb cada gest i cada paraula delaten la intensitat amb què estimes. Ets tu el bo i el màster, el qui fa possible, amb tota la teva personalíssima llargària humana, que amb un gest cuidat de tendral escepticisme somriguem en delatar-te la perplexitat que et suposa el fet de viure -(“que estranya que és la vida i que estrany també l’amor”, solies dir-nos-), i ens ruboritzem aleshores, perquè fas de mim d’una realitat massa voltes disfressada, i ara és tot transparència entre rialles i reülls. I tot perquè és això la rialla, el desajust només del que hem après entre lògica ensenyada i raó precipitada. I així, hauria de fer-nos riure i no plorar l’amoret que habita cartes d’una incerta baralla. Qui ho sap si arribarà la carta per molt que hi posem segell: per molt que les marquem som alhora remitents i destinataris. Tants remitents, tants destinataris. I escrivim sempre la mateixa carta, i és un somni la bústia on la deixem.

1 comentari:

Albert ha dit...

Riure les gràcies, la gràcia de riure, el riure de la gràcia i el salero.

Moltes gràcies sense disfressa ni desgràcia.

Que som fets d'orgull per estimar el que és irrepetible.

Una forta abraçada pins.

Albert Garcia Garci, que no és de Gràcia, però és el graciós de les gracietes de garçon embadalit a tothora de les garses que garsegen.