dilluns, 25 de juny de 2007

Va de bruixes (i II)


Deixo anotada la segona i última part de l'article publicat a la revista Gar (número 83). Per tal de preparar la xerrada em van ser de gran utilitat dos estudis monogràfics. El primer és un clàssic d'Antoni Pladevall, recopilat a Monografies del Montseny 1 (Amics del Montseny, 1986), titulat "Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII", treball que des del 1974 ha servit de base i model per a estudis posteriors. L'altre és un llibre recent, "Condemnades per bruixes. Processos judicials al Vallès i al Moianès a principis del segle XVII", coeditat el 2007 pel Museu d'Història de Catalunya, el Museu de Granollers i l'Associació Cultural Modilianum. Altres estudis, més en l'òrbita llegendària i mitològica de la cultura popular i tradicional, són els clàssics "La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya entre 1864 i 1915", de Cels Gomis (Editorial Altafulla, 1996) i "La bruixeria popular catalana", un estudi de Javier Tomeo reeditat a Proa el 2005.

El procés

Les detencions sempre es produeixen a partir de declaracions prèvies (“digues, quines vídues hi havia amb tu?”) i les explicacions detallen, a vegades minuciosament, el ritual de les trobades, altrament dites Juntes o Akelarres. Les dones es troben en paratge inhòspit, invoquen el diable que se’ls apareix en forma de boc, l’adoren, ballen amb ell, hi tenen relacions sexuals. Diuen usar ungüents i herbes al·lucinògenes que explicarien la sensació de poder volar i altres fantasies. S’atribueixen pedregades ocorregudes els anys anteriors, a finals d’estiu o en primavera, que arruïnen les collites dels pagesos. És gran el mal que causen i la societat està convençuda que s’han d’eliminar.

La nostra Codonyera

Poc en sabem, però el seu procés, ocorregut el 1619, en plena cacera de bruixes, no ha de diferir gens dels que se’n té detallat coneixement. Segurament fou esmentada en processos anteriors. El 1619 hi ha casos al Montseny, Caldes de Montbui –en pengen 12–, la Garriga o Castellterçol. En treballs recents s’esmenta com a lloc de trobada de bruixes “una serra entre la Garriga y la Mella”, lloc indeterminat que deuria ser en alguna de les torrenteres que baixen per darrera la Doma o bé prop del Cogul, a la zona de can Busquets. Sigui on sigui, la Codonyera fou igualment penjada per les autoritats del consell local i torturada amb el banc i la corriola fins que digués allò que el tribunal volia sentir i es confirmessin tots els prejudicis i creences que des del moment de ser detinguda ja l’havien condemnat a mort.

Mite i realitat

Alguns historiadors parlen de més de 400 execucions entre 1618 i 1622. La persecució de bruixes fou un element socialment i ideològicament rellevant a la Catalunya del segle XVII. La imatge bondadosa que ens ha arribat per la via de la literatura popular i tradicional no pot amagar el daltabaix que suposà per aquestes dones la vexació i la tortura. La lectura dels processos, alguns de ben llargs, resulta colpidora per la morbositat dels detalls i la credulitat del tribunal. Més enllà de la llegenda, la caça de bruixes suposà condemnes a mort per a persones indefenses que res tenien a veure amb allò que se’ls imputava.