dimarts, 26 de juny de 2007

Postsolstici + poema


Ha estat agradable l'entrada a aquest estiu. La foguera enorme al parc de can Godanya de Lliçà d'Amunt i tu al meu darrera perquè no t'abrussés la calorada. Les taules, el sopar, la gent... la música era una altra cosa. Aquests homes orquestra amb vedette incorporada sols són aptes per casaments i festivals de barriada amb baix pressupost, i que es fotin, pensa el regidor. Però a la nit de Sant Joan, si tu saps què és la nit de Sant Joan, no pots cometre semblant aberració. Després, ja tard, programa el que et doni la gana. Però no ofeguis –ni ofenguis– el so noble del crepitar de la foguerada –foguerada de veritat com no n'hi deu haver cap altra a la comarca– amb la xabacaneria de qualsevol versió perpetrada per un home orquestra més vedette.

(És com el dia que vaig pujar amb uns amics a veure les falles d'Isil i el balls recuperats, festa tota declarada bé d'interès cultural o nacional, ara no ho sé. Doncs bé, arribem a lloc –era un pont de Sant Joan– i començo a veure japonesos i gent amb càmeres i vídeos i nosaltres que hem deixat el cotxe lluny perquè és estreta la carretera i allà veuràs tu la gent que ens trobarem. Els balls i les danses que diuen haver recuperat les recordo ara com els passos maldestres que jo podria fer amb tres gintònics al damunt, ara cap aquí ara cap allà i compte que caic. I gent que es fica a la rotllana sioux a veure què passa i amb qui es fixa per no fer el ridícul. I el ball, per Déu, quina cosa més lamentable! Una orquestreta de l'Aragó amb senyoretes que cada dos per tres corrien a canviar-se el top de "lentejuelas". Només hi faltaven unes quantes banderes espanyoles! El millor, sens dubte, va ser veure baixar les torxes per la muntanya, una corrua de lluminàries i de tant en tant alguna que la llençaven i baixava rodolant entre pedres i rostolls. I tu, que del fons del conte vas creuar distretament el pont...).

I ha estat encara més agradable l'entrada a aquest estiu amb la perspectiva de saber que en sortirem de Menorca estant, i que ja tinc ganes d'anar-hi i recórrer-la tota de baix a dalt apamant-la com un cos que te'n sap l'espera. Endemés, pel mig, hi ha la sorpresa de veure's en un
cartell excel·lent, envoltat de talent i bones veus amb qui compartirem el Festival d'Estiu de Caldetes, el Poesia i +. I és que –ho has vist?– tindrem en Roger Mas de teloner!


Isil
Ho hauries d’haver vist. Formigues de foc
baixant per les parets nocturnes de la muntanya
mentre a peu del pont de pedra, junt a un banc,
s’estimava una parella i llurs petons eren bombes
que esclataven cap al cel i el sagnaven de colors.
Allisava el riu les pedres com el temps,
escolant-se al buit rodó l’argent de lluna.
Ho cantà en Salvat i ho canto jo.
I cremava amb fúria encara el faro
com volent consumir-se abans del sol,
abans que els déus assedegats de vi
que l’encengueren li robéssin l’ànima de nou,
abans no s’ofegués la dona d’aigua en la rosada.
Ho hauries d’haver vist,
haver creuat el pont quan et cridava.

Hic habitat felicitas

1 comentari:

catalunya.ffw ha dit...

Enyoro el temps en que l'any començava al setembre i acabava al juny, amb tres mesos perduts enmig.

Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com