dilluns, 16 de juliol de 2007

Calor

La sensació que em produeix la calor és de lentitud, de lentitud de pas del temps i de decaïment físic en pugna amb el moral, que sempre guanya no sense dificultat. Lluitar contra aquest element se'm fa particularment pesat i enutjós. No m'agrada anar a la platja i poc a les piscines i no veig per enlloc quina és la gràcia d'aquesta estació. Bé, sí, l'única gràcia és a quarts de nou ben repicats circulant amb tu per carreteretes untades de sol "color d'olor de poma" que ens retornen a la realitat després d'haver-ne viscut una altra de ben diferent ben a prop també del mar, sense banys de sal i sí d'escuma, sense cava però amb cervesa des d'un cinquè amb la badia estesa allí al davant. Més enllà d'això poca cosa. Per molt lirisme que hi posin Comadira i Pla, mesurar aquesta estació amb paràmetres estrictament literaris o de més prosaics referits a la vagància vacacional em sembla un absurd i un immens error. I tanmateix, em declaro incapacitat per valorar com cal -sense bel·ligerància ni prejudicis- els mesos d'estiu, més enllà, ja ho he dit, d'aquesta hora en què el sol ja està cansat de si mateix i baixa lent, a poc a poc, com repensant-se la decisió, i és aleshores que pots notar en qualsevol instant un lleuger cop d'aire que no t'agredeix sinó que et calma i et diu vine. Aquests vespres d'estiu, que es poden allargar fins a les deu o una mica més, en què es va enfosquint el dia i guanyant terreny la brisa, són badoqueria pura i la perdició que em transtorna el meu horari refotudament europeu, continental, de fer-ho tot d'hora. M'emprenya sorprendre'm sopant a les deu o més tard. I anar a dormir a les tantes sense motiu, perquè les hores de son també són curtes i molt cares aquests mesos i és agradable llevar-se quan el dia encara no s'enforna. La lentitud a què em referia al principi també s'ha estès al ritme d'aquest bloc, però això té més a veure amb la càrrega de feina que per sort puc suportar que a la basarda i tedi que amb estupiditat irradia la calorada. I sort n'hi ha i en tinc, perquè amb la feina l'estiu corre més ràpid i ja falta menys per la tardor.