divendres, 6 de juliol de 2007

Festes "majons"


Sempre m’ha fet gràcia aquesta expressió que designa en plural corrupte les festes que assolen els nostres pobles durant l’estiu. Des de la primerenca de Montmeló fins a la més tardana de Montornès, el calendari queda tenyit de rauxa i gresca per als qui tenen la joia d’estiuejar a la comarca del Vallès Oriental, bell racó, endemés, de latituds mediterrànies amb indígenes llargament afaiçonats a la broma i el sarau.

A vegades perquè sí, sense motiu aparent, s’hi esdevé una rauxa atramuntanada –contrapunt antropològic del seny ordenador noucentista–, un tsunami de follia col·lectiva amb qualsevol coartada quan ve el temps de la calor. Com que la canícula no es pot subvencionar amb diner públic, es fa amb la coartada, amb partides generoses que s’enduen bona part dels eurons dedicats a cultura per tot l’any. Durant els mesos d’estiu la coartada sol ser en forma de festes “majons”, festes en què hom no sap ben bé què se celebra, però hi ha una festa i tu hi vas. Què fan? No ho sé, la festa és que tu hi vagis si d’altres també hi van.

La majoria de patrons i de patrones poc deuen entendre res. Ara hi ha això de les colles perquè la follia sigui més participativa i tal, ja que si no la clientela guilla ràpid a Tanzània o a Lloret. Alhora, es mouen perquè sí els dies tradicionals de la festa –amb impunitat i a conveniència– perquè tampoc no ve d’un pam. Al meu poble, de tant adelantar-la, ni es trepitja el 3 d’agost tradicional. Refot! No s’hi pot quedar qui vulgui? Fins aquí ha d’arribar l’intervencionisme absurd de l’administració?

Les nostres festes “majons” provenen de les celebracions patronals dels sants protectors del lloc –que tenen data fixa, saben? –, encara que són els primers que marxen (o que s’envien) de vacances. El concepte de “festa” evoluciona seguint les pautes dels canvis socials, no deixa de ser-ne, de fet, un reflex, en el sentit que projecta una manera de veure i d’interpretar el món; és, en cert sentit, l’escenificació lúdica de la mentalitat d’un col·lectiu. Tanmateix, la necessària evolució de les nostres festes i l’assimilació a un concepte modern “d’oci perquè sí” no hauria d’estar renyit amb la preservació dels referents que en propicien i expliquen la seva transformació. La gratuïtat de les nostres festes –de qualsevol– corre el risc d’esdevenir, així, art de l’efímer, camp desert de batalla l’endemà del concert, un got isolat de cervesa esbravada oblidat a la barra. El lapse de temps del traç descrit en l’aire entre que es crema la metxa i fa llufa el coet. Pfff! Visca!

(article publicat avui a El9Nou)

1 comentari:

Rodrigo ha dit...

Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Se você quiser linkar meu blog no seu eu ficaria agradecido, até mais e sucesso. (If you speak English can see the version in English of the Camiseta Personalizada. If he will be possible add my blog in your blogroll I thankful, bye friend).