dilluns, 9 de juliol de 2007

Juliol segons Comadira














Pesa sobre el dia, espessa,
una vànova de guix:

la llum encalitja els arbres,

difuminats de pols.


Al marge eixut, l'atzavara

crema amb un urc concloent.

La tarda brunz tota d'èlitres.

Es corsequen els rostolls.


Al món menut d'una cala,

es fa confortable el mar.

Els cossos suren, feliços,

per les aigües de l'estiu.


L'olor amarga dels llentiscles

encoratja el sotabosc.

L'ombra letal dels baladres,

dolcenca, ensopeix la nit.


Narcís Comadira
, Microclima, dins L'art de la fuga