dimecres, 11 de juliol de 2007

Juliol segons Pla


Hi ha algunes, petites, percepcions que em donen una viva idea de l'estiu. El cant de les cigales, en una sureda o en una pineda (més en una sureda que en una pineda) a les onze del matí (hora vella), en un dia sec, crepitant, sota un cel immens i buit, n'és una. (...) Els antics apreciaren el seu cant monòton i Anacreont –el el vell Anacreont– les poetitzà d'una manera alada i lleugera. En aquest temps, passejant pels camps, tots plens ara de garberes i gavellons meravellosos sobre els rostolls daurats, es fa impossible no veure, de tant en tant, les adorables senyores deesses de la temporada: Demèter, Pomona, Ceres. Les muses –unes senyores de bona família– les acompanyen a una distància prudent. Aquestes senyoretes són molt cautes i una mica melindroses, de molt bona educació, però més flaquetes que les senyores que acompanyen. Porten els cabells tirats enrera i un monyo molt ben trenat.
–Però vostè veu realment aquestes senyores en el camp? – em pregunta un conegut.
–És clar, home, és clar! Qui podria veure-hi que fos més agradable? L'estiuejant dels elàstics i la dentadura postissa?
–Vostè veu aquestes deesses perquè ha vist tantes estàtues.
–Dispensi! Les deesses no són pas blanques. En el camp no hi ha res blanc, llevat de les parets emblanquinades. En els museus les deesses són de marbre blanc. Ara: les deesses veritables, sobretot les d'aquest temps, són morenes, i Demèter és una morenassa...
–Sempre donat a fantasies extravagants... Quina llàstima!
–Però quan no es tenen diners, què s'ha de fer sinó somniar? Li asseguro que Demèter és una morenassa d'ull ametllat.
–Pel que vostè assegura, aquesta senyora deu ésser un gran tipus.
–No en té ni idea. Espatlles magnífiques, i quins braços! M'ha comprès? I quins braços! Ja se sap. Però el que volia dir és que quan aquestes senyoretes surten a passeig se sent, en la llunyania, el cant de les cigales.

Josep Pla, Juliol: les cigales, dins Les hores, Obra completa, vol. XX