dimecres, 1 d’agost de 2007

El pregó


De tard en tard, em surt la vena còmica. Rere l'aparença seriosa hi ha d'haver quelcom que compensi el que d'altra banda seria insofrible. Són la ironia i el sentit de l'humor, les ganes de transgredir uns límits que tampoc són rígids ni precisos i que, potser, ben mirat, ni tan sols són límits. Després hi ha la cosa de fer-ho amb l'Albert, que explica la teatralitat de tot plegat, perquè és una evidència que tot sol no m'empesco la funció i em perdria en altres disquisicions literalment molt més prosaiques com les de la Plaça Vella.

Però hi ha això de fer el pregó de festa Major del teu poble, el fet que t'ho (ens ho) demanin, atribuint-te, és clar, algun rol, alguna representativitat, alguna autoritat difusa, la suposició que pots dir alguna cosa que no caigui en el buit i pugui tenir, en el fons o en la forma, un punt d'interès per a determinada audiència, generar un consens i assentiment com més ampli millor. Perquè un pregoner, ehem, i ja parlo per experiència, el que ha de fer, sobretot, és esperonar a la -ai...- participació de la gent a la festa, però també, crec, esperonar el pensament sobre què significa el que es celebra i dotar-ho de context. És el que, de manera lúdica, humilment, vam intentar fer. I bé que ens ho vam passar i bones que van ser les reaccions perquè tothom preguntava com aconseguir-ne còpia.


Del que se'n diu debat -si és que no hi ha polèmica- no es pot dir que en generés. Un dels arguments del pregó era la defensa del dia 3 d'agost com a data d'acabament de la festa Major. No és pas Sant Esteve, patró de la Garriga, però era la data tradicional d'inici de la festa; va acabar essent la data de final de festa i ha acabat fora del calendari de la festa des del 2003. Per què? Oh, miri, és que la gent marxa, sap? Caram, és una raó de pes i, sobretot, molt contrastada, pel que es veu. Què té el 3 d'agost? Doncs és el dia que hom suposa que es va trobar el cos lapidat del sant patró, i tot i la suposició consta en el calendari diguem-ne litúrgic i la Garriga l'adoptà d'antic com a diada. Ja se sap que dels màrtirs cristians se'n podria fer una sèrie gore (se'n diu així, no?). I és que, posats a fer-la grossa, si la nació celebra la seva diada commemorant una derrota, perquè el poble no pot fer-ho amb una lapidació? I escolta, per molt que tu -posem per cas- no celebris Nadal o Sant Joan, el 25 i el 24 no deixen pas de ser Nadal i Sant Joan, comprens? Doncs, ves, em sembla que n'hi ha que amb les coses d'església per entremig -i la qüestió de la data és origen però no és el tema- es posen com nerviosos i no ho acaben de capir, això, tan fàcil com és. És el mateix cartró pedra reciclable de sempre, i sempre a punt per alliçonar-te. En fi... que tal dia farà un any.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bona, pinsu.

L'has clavada!