divendres, 3 d’agost de 2007

Eugeni Xammar


Convertir-se en personatge que aplega unanimitats a l’entorn del talent exercit al llarg d’una dilatada vida dedicada al periodisme –posem entre 1888 i 1973–, pot ser motiu suficient perquè et dediquin el nom d’un institut o algun premi o carrer. I és just i exacte que sigui així. Aprofitant els actes que des de l’Ametlla del Vallès –on va morir i en procedeix la nissaga– es dedicaran enguany a l’insigne periodista, seria molt bo, a més, que tot plegat servís per conèixer millor el material que ens ha llegat. Dic periodista i no escriptor, perquè, com és sabut, de llibre no n’escriví cap. Si de cas les memòries dictades a Josep Badia titulades "Seixanta anys d’anar pel món" (Quaderns Crema, 1991), que amb molt encert es reeditaran aquesta tardor, en les quals queda palès l’esperit emprenedor, autodidacte i rodamón d'Eugeni Xammar, el qual ha vist perjudicada la seva recepció entre nosaltres –lectors, universitats i gremi, sobretot– precisament pel fet del seu diguem-ne ostracisme aventurer.

Josep Pla, que en fou bon amic, ja pronosticà que Xammar moriria inèdit. El llibre esmentat s’editaria el 1974 i anys després vindrien els reculls d’articles diversos i les "Cartes a Josep Pla". Definit per aquest com "potser l’únic antifranquista autèntic que he conegut", Xammar fou home tocat per un dandisme vagament britànic, d’inspiració europeista, liberal i catalanista, sorgit de l’ambient cultural emparat pel Noucentisme i que situa la seva ploma al costat de figures com Sagarra o el mateix Pla. El seu poliglotisme envejable el dugué, entre d’altres ciutats, a París, Londres, Ginebra o Berlín on féu de traductor als principals organismes internacionals i ocupà diferents corresponsalies de premsa.


Com que d’ell ens en queden els llibres, a ells em remeto, especialment a les seves memòries, confegides com una llarga entrevista transcrita pel seu amic Badia: "Hi ha dues generacions de catalans que no en saben res o poca cosa, (...) han sentit parlar d’en Xammar com si es tractés d’un home fabulós, llegendari, gairebé mític. Una mostra més del desgavell del nostre país". Són paraules encara vigents, ni cal dir-ho. Amb la lectura dels seus llibres es pot pal·liar una mica aquest dèficit congènit, viatjar sense moure’s de casa i assaborir –per exemple– una escriptura pulcra i clara, model que no economitza recursos ni vocabulari per enriquir una capacitat d’anàlisi i d’expressió que sovint –deixeu-m’ho dir– es troba a faltar en no poques capçaleres actuals. Un luxe a l’abast que no mereix la ignorància del nostrat menysteniment. Una oportunitat més per endreçar-nos el desgavell.

(Article publicat a l'edició d'avui de El9Nou)

Alguns enllaços i textos sobre el periodista:
-Opinions de Josep Pla
-Article a la revista Trípodos (pdf)
-Article a El País
-Article a l'Avui

-Revista Trípodos, sobre periodisme i periodistes