dissabte, 8 de setembre de 2007

Espanya i olé

Ja no és només la ridiculesa de la Real Federación Española i de las JONS de no deixar disputar un partit amistós amb l'amic americà. Són tants els arguments acumulats al llarg de la història recent de Catalunya que fa feredat pensar en la malaptesa del nacionalisme espanyol més virulent per imposar la seva visió unitarista i acabar democràticament allò que no aconseguiren ni amb les armes ni amb les dictadures. Tanmateix, defugim l'èpica i el dramatisme. Potser és la proximitat de la diada nacional. El cas és que he dedicat una estona a visualitzar el reportatge sobre l'Èric Bertran, el noi de Blanes que el 2004 envià tres mails a tres supermercats demanant-los l'etiquetatge en català i que va acabar a l'Audiència Nacional espanyola acusat de terrorista. L'anècdota va molt més enllà del despropòsit jurídic -de per sí ben evident, fins i tot per als neòfits- i ens il·lustra les entranyes d'una mentalitat lamentablement present als inicis del segle XXI, la de l'Espanya plural i tolerant d'en Rodríguez Embustero, alhora que retrata, novament, la mesquinesa i covardia de les cúpules polítiques catalanes, especialment les que ostenten una més alta responsabilitat.

La sèrie consta de cinc episodis que es poden veure aquí. Costa de creure el que s'explica, però val la pena saber-ho.