diumenge, 16 de setembre de 2007

Són llops...




A vegades udola
i en silenci recorda.
Llavors es vol salvar.

Joan Margarit




Són llops que habiten les boscúries quan les boscúries
són arbredes que els han nascut al fons humit dels ulls.
Ara furguen nits inevitables udolant desnerits i famolencs.
Un rastre d’ombra els acompanya, pic de llum llunyana
que no sabrien retrobar. S’ha esborrat el rastre d’allí on venen,
no hi ha passat per inventar si romanen sempre al mateix clos.
Sols l’instint dempeus perdura quan el caçador reemprèn
el setge, però és més fred sempre el plom que el bosc.
Dins albes de cristall ferides els llops eviten les boscúries
quan són ulls sotjant arbres cremats al fons de les pupil·les.

Hic habitat felicitas