dijous, 11 d’octubre de 2007

12 d'octubre
















De vegades els himnes

són per aquells que estan
sota la terra.

Aquí, nosaltres

vivim encara en el sinistre

destí dels homes.
I mirem com juguen
a escacs.

Avancen els peons

per molts que en caiguin. Salten

com el cavall i, ràpids,

obliqüen com l'alfil.

Sacrifiquen la dama, i ja quasi

perduts, enroquen.

Que el rei aguanta fort
-però segur

que amb tots els atributs, ceptre i corona,

acabarà caient.


Joc d'escacs, Joan Vinyoli