dijous, 25 d’octubre de 2007

Bauçaniana

Hi ha un fil de llum que entra per la persiana mal tancada. L’home, des del llit, l’escruta d'esma, nul interès, només delicades línies de claror que es filtren en penombra i moren a la vànova. L’abaltiment de certes hores, de certes paraules, d’incerts pensaments, sovint el deixa com immobilitzat. Bloquejats els sentits, sols amb la vista pot reconèixer objectes exteriors, cossos delimitats físicament per una matèria que sap palpable, tanmateix inanimada, capaç només de projectar ombres en l'estança. Rengleres de llibres han estat deshabitats del seu record. Pertot hi regna un ordre aleatori, cap seqüència lògica d'un plantejament que es volgués premeditat. Ja fa molts anys que defuig qualsevol especulació si no és empíricament comprovable. “Si existeix l’ombra”, pensa a voltes, “és perquè sempre hi ha una llum que la projecta”. L’afirmació té un lleu efecte balsàmic quan sembla veure massa esquerdes per on s’escola el temps que fa que diu, el temps que diu que fa. Però tot molt breu i momentani. No es regira ni s’aixeca del llit. No fa cap gest que delati voluntats de moviment. Amb ulls escrutadors –pupil·les dilatades– des de la foscor no gosa preguntar-se d’on vindrà la llum que li haurà de dibuixar les ombres. Prefereix les certituds immediates d’un estrip somort de llum al càlcul d’incerteses que suposa l’endemà rere la persiana. Combat sempre la paüra de l'abim amb passió furient de son i somnis.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ei, la versió que surt al suplement de l'Avui no és exactament aquesta. El relat és molt bo, m'agrada. Felicitats noi.