dilluns, 15 d’octubre de 2007

Sèrie Xammar. Punt final.

I vet aquí la conclusió d'Eugeni Xammar després de totes les observacions referides a l'adveniment de la república espanyola, reflexions atinades i oportunes, sobretot avui que novament es commemora l'aniversari de l'afusellament de Companys i que s'ha sabut aprofitar prou bé l'oportunitat de Frankfurt.

«(...) Dels meus contactes amb Irlanda i amb els irlandesos durant la Primera Guerra Mundial n’havia quedat indeleblement impresa al meu cervell una fórmula sentida mil vegades: “England’s difficulty is Ireland’s opportunity” (la dificultat d’Anglaterra és l’oportunitat d’Irlanda). La Primera Guerra Mundial, gran dificultat per Anglaterra, fou l’oportunitat que Irlanda va aprofitar per conquerir de primer l’autonomia i tot seguit la independència. I per a mi no hi havia dubte. Com més hi pensava més naturalment i fàcilment arribava a la conclusió que Espanya amb la proclamació de la República entrava en un llarg període de dificultats que anirien essent més greus amb els dies, els mesos i els anys. El període d’eufòria –republicanització dels estancs, bandes militars tocant l’Himno de Riego i Els Segadors, etcètera- seria entretingut però curt. No passaria gaire temps sense que les dificultats d’Espanya comencessin. I la pregunta que jo em feia era aquesta: “Les dificultats d’Espanya serien l’oportunitat de Catalunya?”. Ho podien ésser, sense cap mena de dubte, però a condició que els catalans en tinguéssim consciència. Altrament, les dificultats d’Espanya serien per a Catalunya unes dificultats encara molt més grosses. Prendre per un acte polític una bafarada d’entusiasme popular, creure que a Espanya la República era un règim viable, pensar que Espanya donaria de bon grat, sense recança i sense protesta, un Estatut d’autonomia a Catalunya, era senzillament beure a galet. La feina dels catalans havia d’ésser, doncs, la de preparar les coses per a poder aprofitar les dificultats d’Espanya i convertir-les en oportunitats per a Catalunya. Això per una banda. Per l’altra calia reconèixer que preparats per a aquesta feina els catalans no ho estaven gaire. Més ben dit, no ho estaven gens. Creure en la viabilitat d’un règim republicà a Espanya era un error polític que un dia o altre, sinó es rectificava, els catalans l’hauríem de pagar car. Les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats.»