dimarts, 23 d’octubre de 2007

De Tarradellas a Montilla

Diu que avui fa 30 anys del "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!". No vaig poder veure els programes especials que les televisions -bé, teletres- han dedicat a l'aniversari. No sé si és una cosa que interessi massa, la veritat. Tampoc no m'he assabentat de possibles declaracions polítiques per part d'alguns dinosaures sobrevivents o sobrevinguts. Definitivament, no interessa, malgrat l'homenatge institucional i asèptic que se li prepara pel proper 30 d'octubre. Ara que l'arxiu Tarradellas ja és obert i hi ha historiadors que hi furguen serà bo d'esperar els resultats que ens acabin de redimensionar aquesta controvertida figura, hereva de la legitimitat republicana enderrocada pel franquisme. Malgrat el revival de memòria històrica sembla com si els setanta encara fossin massa recents com per poder enfocar correctament la lent i visionar sense estupor i reserves mentals un dels períodes clau de la nostra història contemporània.

Hi vaig pensar fugaçment l'altre dia, mentre feia temps esperant els pares a l'aeroport de Barcelona i vaig topar amb la placa que commemorava l'arribada del president aquell 23 d'octubre de 1977. Tot i que no és petita, cal fixar-s'hi una mica per veure-la, allí en una columna a mitja alçada entre anuncis diversos de coloraines, al peu d'unes escales mecàniques que et duen cap el cel. Jo era molt petit, tenia sis anys. He crescut amb aquests mites, i aquests mites en lloc d'envellir engrandeixen: Tarradellas i Pujol...; en acabat, Maragall, Montilla... Es preguntava un amic quina seria la presència pública que tindria aquest darrer en finir el seu mandat. Què podrà dir d'interessant? Quin serà el seu llegat ideològic, la molla dels discursos que li hauran d'editar? Quines les línies de força i de pensament que hauria d'abocar a les seves memòries com ha fet Tarradellas i fan Pujol i Maragall? Quin el pol on vertebrar una idea de Catalunya? Massa preguntes, crec, per un home que encara resulta insòlit que hagi arribat on ha arribat obviant pactes i aliances. Els pares tornaven de Salamanca, però no van portar cap paper que m'ho aclarís.