dimarts, 6 de novembre de 2007

Còdols de poesia a la ronyonada

Els amics de Còdols, promotors de la Biennal poètica de Cerdanyola del Vallès, continuen desplegant el seu programa, consultable al bloc que tenen obert. D'aquí, concretament, em permeto reproduir el divertit article que analitza allò que preocupa tots els que, per ventura, gosem embardissar-nos en experiments artístics amb la poesia catalana de protagonista. Aquí va el que sembla ser el primer d'una sèrie:

01.- LA POESIA CATALANA A CERDANYOLA

DADES: Cerdanyola té 60.000 habitants. Que tinguin entre 18 i 75 anys en son 40.000. D’aquests, que coneguin el català per entendre’l i mantenir una conversa senzilla en són 25.000. D’aquests, els que tenen una competència suficient per entendre les subtileses de la llengua en són 3.000. D’aquests, que estiguin interessats per la poesia catalana en són 500. D’aquests la meitat no poden venir a Còdols per motius de feina, familiars, o d’altres obligacions polítiques o culturals. Un dia, quan es doni la conjunció astral necessària, aconseguirem reunir als actes de Còdols els 250 cerdanyolencs amb prou competència lingüística, interès per la poesia i disponibilitat horària.

ANÀLISI: El Ramat intenta aplegar el màxim d’entre aquests 250 clients potencials. És perdre el temps, la feina s’hauria de fer en un altre terreny. El problema real és que dels 25.000 que, segons les estadístiques, “coneixen” el català per haver-lo après en un moment determinat, només 3.000 tinguin prou fluïdesa, coneixement de lèxic i domini de la llengua per poder entendre un acudit lleument subtil o un poema dels senzillets. Una cosa és tenir quatre coneixements d’anglès per demanar on és el lavabo i l’altra poder llegir Shakespeare directament de l’anglès. O sentir-lo recitar i fruir-ne. D’aquests 22.000 ciutadans sense competència lingüística, a qui el català se’ls ha anat rovellant per manca d’ús, amb una acció adient, almenys la meitat hauria de tenir el mateix nivell de domini del castellà que tenen els que viuen a Castella a Extremadura o a Andalusia.

Fixeu-vos bé el que la senyoreta Pepis demana a Catalunya, que almenys la meitat de la població tingui un nivell de domini real del català del mateix ordre del que es pugui tenir sobre el castellà a la resta d’Espanya. És una utopia pensar que, d’aquí a pocs anys, 15.000 cerdanyolencs d’entre 18 i 75 anys (en lloc dels 3.000 actuals) emprin el català en el 95% de les seves converses, contactes i comunicacions? És somiar truites? Aleshores hauríem multiplicat per 5 el nombre de clients potencials de Còdols. Aleshores el Ramat podria muntar un acte en suahili, portar un espectacle de nans saltadors del Kurdistan que remoregen salmòdies hipnòtiques o bé quatre tubistes de renom interpretant una sola nota i quedar-se tan ample. Ara, no!

I AIXÒ COM ES FA? Doncs com s’ha fet tota la vida: Com es fa de manera natural a Palencia, a Fuenlabrada i a Jerez de los Caballeros. Aneu-hi, demaneu qualsevol cosa en català i veureu com tots comencen a parlar-vos en català per fer-vos contents.

RESUM FINAL DE LA SENYORETA PEPIS: Gairebé tots els mitjans de comunicació exclusivament en català: Sempre un mitjà castellà més que els que hi pugui haver en català a Palencia, a Fuenlabrada o a Jerez de los Caballeros. Als quioscs exclusivament revistes i diaris en català. A les botigues cap producte sense retolació exclusiva en català. No atendre notes, avisos o telefonades que no siguin fetes en català (sota el pretext que no l’entenem). Si no tirem per aquest camí, amics meus, mai arribarem a Palencia, a Fuenlabrada o a Jerez de los Caballeros.