dilluns, 12 de novembre de 2007

Xahrazad al Baix Montseny

La sociòloga i escriptora marroquina Fatema Mernissi conta al seu llibre “L’harem occidental” la història de la dona del vestit de plomes, rondalla apresa de la seva àvia i reproduïda als volums de Les mil i una nits. Els contes, transmesos via oral al llarg de moltíssimes generacions, no haurien d’arribar escrits a occident fins el 1704 de la mà de l’erudit francès Jean Antoine de Galland. En àrab no va ser fins el 1819, a Calcuta, perquè durant segles les elits àrabs els van menysprear i no en van fer cap versió escrita. Mernissi adverteix, però, que en aquest transvasament cultural –i en posteriors traduccions occidentals– la Xahrazad intel·lectual s’esvaeix per donar pas, només, a històries de sexe i aventures, despullades d’una intencionalitat i missatge polític perillós: si bé en les lleis s’explicita un domini de l’home sobre la dona, en les històries de transmissió oral el rol es capgira. Contra això, “les teves possibilitats de felicitat depenen de l’habilitat que arribis a assolir amb les paraules”, tal fou el consell de la seva mare.

Tot plegat –disculpin la digressió– ve a tomb del segon Festival Internacional de Narració Oral al Baix Montseny –Llinars, Gualba i Santa Maria de Palautordera– que tindrà lloc entre els dies 16 i 25 d’aquest mes i que enguany es centra en la figura de la dona. Nou Xahrazads d’arreu explicaran contes de diferents cultures en distints espais d’aquesta subcomarca des d’on ens arriba l’aire fresc –mai millor dit– d’aquesta proposta que aplaudim. I és que la transmissió oral, dins la tradició més nostrada, ha deixat de ser corretja de transmissió no ja de valors i memòries històriques sinó d’una elemental continuïtat d’uns referents compartits en moltes biografies familiars. Provar de posar en circulació l’hàbit de contar històries ens acosta, de nou, a revaloritzar la paraula dita, no només en el context de la fabulació literària sinó en la possibilitat de generar i redescobrir vells espais de diàleg –físics i generacionals– actualment en desús. Al capdavall, el triomf de Xahrazad és haver desarmat amb les paraules un rei dèspota que reconeix haver-li canviat la seva visió del món. I tanmateix, una sola cosa mou Xahrazad: “Senyor rei meu, vull tastar la serenor. Experimentar la felicitat de viure en un món sense preocupacions”. És només en el món dels contes, dels somnis i ficcions? Pot, encara, Xahrazad canviar la nostra visió del món amb les paraules? O n’hem pervertit tant el sentit que fins ens trontolla l’alfabet i ens urgeix tornar a aprendre de lletra?

(Publicat a l'edició d'avui de El9Nou)