dimarts, 25 de desembre de 2007

Nit de Nadal amb poema

Hi ha les dues olles d'escudella i carn d'olla i la cassola amb el pollastre rostit que esperen pacients el dinar de demà. Hi ha gent pel carrer, algú que apressat tragina paquets i famílies que tornen de missa del Gall. Es senten cants i veus que ja celebren el Nadal aquesta nit. Llums a les finestres, alguns d'intermitents i de colors. Massa ninots vermells que pengen de les balconades. Hem estat parlant vora la llar de foc, que feia dies que no ens vèiem. Vell ritual de purets i licor, de la família, els amics i la feina, d'il·lusions que tot just ara comencem a projectar. A més de complicada, la sabem misteriosa, la vida, però és en el guany d'aquests moments quan ens torna el canvi d'una companyia que ens agrada compartida.

"Anunciació" de Bernat Martorell

No pas només pel fet que el pintor sigui
o vingui del mateix racó que tu,
ni per haver-vos trobat tot de sobte
a un museu d'un país força llunyà,
tampoc no són l'època o la temàtica
allò que realment t'ha ullprès
i ha fet que entre diverses taules gòtiques
t'hagis fixat de seguida en aquesta,
sinó sobretot la seva factura
-tan pulquèrrima, precisa i airosa,
que de poc no ho traspassa quasi tot:
país, temps, motiu i artifici-,
i el caient astorat d'una madona
que sembla no creure's el que tot just
li acaben d'anunciar amb gran delit...

En el desengany del boc emissari,
però encara més en la reacció de Maria,
no ens hi podrem reconèixer ara i sempre?

Àlex Susanna, dins Angles morts