dijous, 27 de març de 2008

Consumatum est

A partir d'avui -d'aquest migdia- hi ha un ajuntament nacionalista (i per tant progressista) menys a Catalunya i un ajuntament socialista més gràcies al bandolerisme polític consentit de les mocions de censura, aquest antibiòtic prescrit contra les tumefaccions democràtiques, siguin malignes o no. Hi ha altres causes naturals d'aquest procés d'inanició col·lectiva on sembla que volem entrar. Els patis de col·legi que són la majoria de discussions, plenàries o ordinàries. La poca preparació humana i la manca de caràcter de molts dels regidors per defensar la credibilitat del càrrec. La qualitat del tracte i el bagatge personal, la manca d'una certa urbanitat, un polsim de cortesia carneriana. L'absència d'empatia, a vegades amb un mateix, per impossible que sembli la proesa. La mateixa motivació personal sovint ocultada rere el pretext d'unes sigles que són tot l'aval disponible, perquè no n'hi ha més. Les llistes tancades, que si vols el rap te l'has de quedar tot, amb espina i tripa. Petits cabdillismes ridículs, qui sap si redemptors d'irresolubles problemes biogràfics que val més obviar. Jo més que tu. No, jo més. Tu més. No, tu més. El descrèdit que ha arribat a tenir la funció pública provisional, dedicar uns anys de la teva vida a gestionar el bé comú d'uns quants quilòmetres quadrats. La desconfiança intrínseca, antropològica, dels catalans respecte a l'altre. Demà m'afaitaràs. Veure-les venir de reüll. Dur el roc a la faixa. Ja no som terra de pas. El mimetisme infantil envers la praxi parlamentària. Quan era petit, en sortir del cine Alhambra o del Patronat, jo també volia volar. Creure que s'entén un poble de set maneres diferents. Creure que només tu entens aquest poble. A la fi, voler escriure alguna cosa modestament perdurable però ja començar a fer faltes d'ortografia fins quan penses què has de dir.

1 comentari:

Quim ha dit...

Ets un noucentista. Ho tenim malament, això. El dia que ens cridis a la revolta, allà serem.