dimecres, 26 de març de 2008

Josep Benet

A vegades es té la falsa, immodesta impressió que un obre camí. Que aquell anàlisi, opinió o reflexió són d'allò més agosarades i que bé que se t'hagin acudit. Després vas veient que no, que poques coses hi ha que siguin mèrit teu estrictament, que no has fet res més -sovint sense ni adonar-te'n- que anar seguint el rastre -mig empès, mig per intuïció, a vegades d'esma- de personatges que sí que han obert camí i s'han esgarrinxat. Amb la seva anàlisi, amb la seva opinió, amb la seva reflexió, però sobretot amb la seva acció al servei d'una cultura i d'una idea de país. I que idees tangencials que tu tenies, primeres impressions a frec de pell que no passaven de ser un indici de temperatura, eren ja en boca i obra d'altres pensaments articulats que contenien bona part de les respostes que buscaves. I és així, a poc a poc, que des de totes les distàncies possibles aprens a caminar-hi en paral·lel. I et tornes petit, petit, davant d'allò que han fet i representen.
.
Quan jo anava a l'institut del meu poble -devia fer tercer de BUP-, a la biblioteca hi havia un llibre clàssic de Benet, "Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco", llibre molt gruixut, amb tapes grogues de cartró. No sé si encara hi deu ser, ni recordo tampoc si el professor Cucurella ens en deuria parlar -cosa gens estranya-, però tinc present haver-lo fullejat en més d'una ocasió, haver-hi consultat més d'una dada empès vés a saber per quina curiositat adolescent. Josep Benet... Jo el recordava ja aleshores -a mitjan vuitantes- com un senyor llarg i esprimatxat, d'orelles insospitades, i tenia presents els cartells electorals on anys enrere havia vist aquella cara...
.
Que lluny, que lluny que ara em queda tot, que ràpid que han passat tots aquells anys que ara entens d'aprenentatge i aleshores no ho sabies. I en Josep Benet que ja veies vell i venerable ens ha acompanyat discretament fins avui amb els seus llibres, analitzant, opinant, reflexionant. Per què ens deixeu, gent que sou tan savis? Per què no us quedeu una estona més quan més feu falta? No us hem escoltat prou, no us hem llegit prou, no us hem agraït prou tot el que heu fet. Palau, Cassià Just, Benet. Literatura, espiritualitat, història. Queden paraules al mirall que ens reflecteixen un mateix paisatge moral, que ens expliquen on som, com som, perquè hi som. No tanqueu cap cercle, ans sou només la baula i l'esperó d'altres respostes que estan per arribar.
.
Articles recollits avui sobre Josep Benet:
.