divendres, 21 de març de 2008

Les hores incertes

(Fragments)
.
Quan, pels voltants de Sant Josep, comença de flotar en l'aire l'endolciment primer de la primavera, els gats assenyalen el decantament. A les masies, a l'hivern, aquests animals passen la vida dormint al costat del foc de la llar i les nits deambulant, sense fer soroll, pels antres plens de teranyines i de coses inversemblants de les cases velles. Quan apareix l'inici del bon temps, surten a fora, i alguns n'he vistos que es passaven les hores de la llum del dia, parats, immòbils, silenciosos, davant d'un forat obert en la terra esperant l'aparició d'una rata o d'un qualsevol animalet. (...)
.
L'aparició del bon temps es produeix amb el sacrifici de la floració, escassa però deliciosa, de la botànica hivernal. El gran esclat biològic arrasa la floració hivernal, o potser la floració, pressionada per la duresa de l'hivern, no té prou força per a resistir la folgada llibertat del bon temps. Les mimoses perden la flor, el color i el perfum i esdevenen arbres mediocres i grisos. Les mimoses han fet el seu temps: crearen un aire il·lusori de lluna de mel, una temperatura dolça i càlida enmig de la clara, vítria fredor de l'hivern. (...) Un altre arbre que en aquest temps ha acabat la seva missió és l'ametller. (...) S'evapora, així mateix, el perfum de les violetes.
.
Hi ha un moment, doncs, en què la naturalesa queda com suspesa i sembla que no sap què fer. L'hivern passa avall, però la primavera és incerta. La perplexitat dura poc. Un moment de tebior i apareixen noves companyies. La del grill és la primera. El grill és l'avançada de la primavera. Tinc observat que aquest insecte és un dels més sensibles a la temperatura. Per a fer la seva aparició i començar de passar-se les seves extremitats sobre el ventre, el termòmetre ha d'assenyalar uns determinats graus. Si no els marca, queda mut i soterrat en la terra. (...)
.
L'aparició del grill obre, en el pas de l'any, aquell període de dos mesos en què hom pot ésser vegetarià sense perill i pobre sense conseqüècies excessives. Durant el seu transcurs apareixen a taula els vegetals més delicats de la terra. En les grans ciutats s'ha perdut gairebé totalment el gust d'aquestes coses, perquè hi arriben massa viatjades, envidriades i eixarreïdes. Però els hortets minúsculs, assolellats, resguardats de vents, càlids, encara donen delicioses primícies; pèsols, faves, alls, escarxofes -parlo d'escarxofes, no dels filats i teixits que solen servir-se-, patates primerenques i tota mena d'enciams fresquíssims, espinacs, pastanagues i cebes tendres. L'aparició d'aquests prodigis coincideix amb la del peix primaveral per excel·lència: les sardines. No hi ha res de més gustós, en aquest món, que una plata de sardines a la brasa. Si no se n'abusa, ¿no és el peix millor de la mar, en aquest temps? I bé: jo he viscut una època en què tot això, amb pa i vi, oli i sal, tenia un preu irrisori. Era l'època de l'any en què es podia ésser absolutament pobre, pobre de solemnitat, i tenir accés a les sensacions més fines de l'existència.
.
Josep Pla, Les hores