dimarts, 18 de març de 2008

Som democràticament cultes?

Servidor de vostès no és analista polític, ni entès en processos participatius, ni tampoc versat en lleis ordenadores del poc seny que ens queda. Malgrat destralades vàries, personals i col·lectives, sempre m'he sentit inclinat a pensar que el món és un lloc harmònic, on les coses succeeixen seguint una cadència determinada que bondats religioses tamisen en criteris de fe. Perquè s'ha de tenir fe. En alguna cosa, però s'ha de tenir fe. Entre d'altres, jo tinc fe en la cultura. Així, genèricament. No és una fe cega, irracional. És empírica, basada en la creença palpable i contrastada que el seu verb, sense abusar, ens pot fer moderadament feliços.

No parlo de la moció de censura garriguenca. Parlo de la darrera festa de la cultura democràtica, una cosa de no dir. Ara que ells no han tornat (de l'avern) i els optimistes renoven lloguer i pis (al llimb celest), el comú dels mortals –desproveïts de la condició angèlica d'electors– tornem a la venerable categoria d'usuaris resignats del sistema democràtic. En fer balanç s'imposa una pregunta, independent del resultat: som democràticament cultes? Em retornen els versos de l' Assaig de càntic en el temple i les ganes de fugir nord enllà, on diuen que la gent és..., però em quedo aquí per les mateixes raons que el sinerenc i perquè em fa por volar. Som democràticament cultes? No, només tenim el graduat elemental, a nivell del mar.
.
Voldria exposar-los algunes reflexions. Primera: no s'entén que en el dia en què hom pot exercir el dret a vot es coaccioni legalment i s'impedeixi per la força –per la força amable de la llei– un dret tan elemental com el d'expressar, amb una signatura, la voluntat de reforçar el sistema amb la petició de consultes populars via referèndum, tan vinculants com els resultats electorals. Segona: no s'entén l'excés de zel dels apoderats que s'afanyen a denunciar les taules. Són els únics que fan propaganda amb insígnies i carpetes. Tercera: no s'entén que es consideri que hom fa propaganda electoral si no s'és apoderat de cap candidatura. Quarta: no s'entén de quina manera es pot interferir en el lliure exercici del dret a decidir el vot, estant a força metres de distància de les meses. Hom no és mentalista, ni parapsicòleg, ni doblegador de culleretes. O de paperetes.
.
Conclusió: no s'entén, és un dubte de fe que tinc en el sistema, en la cultura que genera i en l'alfabetització democràtica de qui a vegades l’usa i l'interpreta. Democràcia de baixa intensitat: vota, però només a l'urna, i quan et diguin. Vingui el llop o no, Manelic. Quina (e)moció...
(Publicat a l'edició d'ahir de El 9 Nou)