dijous, 3 d’abril de 2008

Creu-t'ho

T'ho miris com t'ho miris, només hi ha una manera d'explicar que dos i dos fan quatre. Pots, sí, canviar l'ordre dels dos dosos, alterar-ne llur seqüència. Vull dir que el que anava a davant ara va a darrera, i viceversa. El resultat, però, sempre és el mateix. O bé pots donar preferència al dos més feble, al que pesa menys. O prioritzar el més fort, el que pren la iniciativa. El resultat sempre serà quatre, que és divisible per dos, i també només hi ha una manera d'explicar-ho. Només hi ha, doncs, una manera d'explicar que dos i dos fan quatre. Això si no és que inverteixes el primer dos, el més progressista, que és el primer a sumar un i un, el trabuques cap per avall, de manera que el que era plataforma del dos (i pel dos) n'és ara sostre deixant la base en l'ambigua tessitura d'un balanceig. O inverteixes el segon, amb la mateixa conseqüència, i així tindràs un vint-i-dos invertit, si és que encara no has decidit fer la suma, crucificant-los. Pots, també, rotar –llegiu girar– ambdós números en qualsevol sentit que t'inspiri la rosa dels vents. Èol no els resta ni se'ls endú valor, ben al contrari; amb una mica de sort te'ls pot redreçar. Pot ser bonic jugar amb el número dos. Un i dos –també hi ha una sola manera d'explicar que un i un són dos. Un i dos. "Nosaltres dos anant cap a nosaltres un". Però parlàvem del dos i dos fan quatre. Efectivament, si hi penses bé –hi has de pensar detingudament i bé–, només hi ha una sola manera d'explicar que dos i dos fan quatre. T'ho miris com t'ho miris el resultat sempre és el mateix si és que ets tu qui s'ho mira com s'ho mira. Perquè si és un altre que et mira com et mira hi haurà dos maneres d'explicar que dos i dos fan quatre, i això no us convé pas a cap dels dos. Us convé, part damunt de tot, creure que hi ha una sola manera d'explicar que dos i dos fan quatre, us ho mireu com us ho mireu. Podeu, sí, cada un pel vostre compte, canviar l'ordre dels respectius dosos. Vull dir que el que anava a davant ara va a darrera, i viceversa. O fins i tot intercanviar-vos-els. Dos per dos, que ves per on també fan quatre. Només hi ha una manera d'explicar que dos i dos fan quatre, però més d'una per arribar a creure-hi fermament, per fer la veritat menys dolorosa. T'ho miris com t'ho miris, et mirin com et mirin. Fitant-te bé o estràbicament. T'ho pots ben creure.

2 comentaris:

Albert Benzekry i Arimon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
novesflors ha dit...

Genial. Aquest post és, senzillament, enginyós i genial.
M'ha encantat.
Ara mateix t'afegiré als meus enllaços.