dilluns, 14 d’abril de 2008

El Bibliobús: memòria en llibertat

És estranya la fascinació que ens generen els anys trenta. Un serial a l'autonòmica n'és la darrera mostra. La multitud d'iniciatives –moltes reeixides–, institucionals o no, amb voluntat de recuperar l'anomenada memòria històrica –quan és consciència històrica el que ens cal– contrasta, al meu parer, amb la inutilitat que en aquest país sempre han tingut les lliçons que hom podia extreure de la seva història, especialment les polítiques. Quasi mai han servit de res. Cal mirar endavant, diuen alguns. Així, hem après a tenir la memòria curta, de fil de boira. No recordem el que vam dinar ahir però en canvi volem saber el menú de fa dos mesos. Defugiré la metàfora patològica, políticament incorrecte, però som a l'avantsala d'ignorar, de no reconèixer ni saber pronunciar el nom dels que han estat puntals d'una memòria col·lectiva.
.
Podem parlar d'escamoteig (que n'hi ha hagut) si és que volem obviar o dissimular el desinterès pel nostre passat. A banda del lament i condemna que mereix la barbàrie sobre la població, el guerracivilisme –si se'm permet el mot– ens serà de més utilitat si al costat del moralisme progre del "guerra no", embriagat d'empatia i de simplisme ideològics, i al costat del catolicisme mesetari, o montserratí, tant se val, hi contrapuntem el correlat del drama cultural que suposà la pèrdua de la guerra. Els resultats, encara avui, arriben mansuets com la ressaca de les ones en una caleta resguardada per allí a l'Empordanet.

En l'àmbit cultural, pel que té de forjador de referents que es reconeixen compartits, és on millor es copsa la magnitud del daltabaix. L'estratègia espanyola d'escombrar llengua i cultura catalanes va fallir. Ells tampoc n'han tret lliçons i durant segles s'han mostrat d'allò més matussers. Intel·lectuals i artistes van fugir com van poder després de l'ensorrada, pels seus mitjans o a través del pla dissenyat per la Generalitat. Altres, per distintes raons, optaren per quedar-se. El granollerí Miquel Joseph, escriptor, periodista i funcionari de la Conselleria de Cultura, fou pedra de volta en l’organització del pla amb el que iniciaren l'èxode Rodoreda, Fabra, Oliver, Benguerel, Trabal... a bord del Bibliobús. Barcelona, Agullana, Perpinyà. En qualsevol cas, l'episodi de l'exili cultural català té en el Bibliobús un simbolisme que transcendeix a bastament l'anècdota del mitjà. Aquest dimecres, al Museu de Granollers, es presenta una excel·lent edició del dietari que Joseph escriví aquells dies de gener i febrer del 39. Quedes garratibat. No se'l perdin, no es quedin a terra, pugin i llegeixin-lo, haurem guanyat una dosi important, necessària, de consciència històrica. Només amb la memòria no es va enlloc.
.
(publicat a l'edició d'avui de El9Nou)