dijous, 17 d’abril de 2008

Cul d'ampolla

El fons del mar és verd: verd és el fons de tots els ulls, si ho mireu bé. El verd és el color de les profunditats. Els crims són verds, les conspiracions són verdes, l'enveja és verda. En els culs d'ampolla hi ha amagat el verí de totes les perversitats. No interrogueu mai un cul d'ampolla. No vulgueu saber els seus secrets. Hi ha un punyal que se us clavarà per l'esquena, que també és verd. Hi ha els grans ulls verds de Lady Macbeth, sempre oberts. Els petits ulls verds de totes les bruixes del món. Les serps verdes. A vegades el verd es vesteix de festa i es presenta amb vestit engrescador. Però qui sap mirar, mai no deixa de veure, sota aquell vestit de primavera, d'arbre mogut per les fulles, la mala intenció amagada. ¿Verd tendre, dieu? El més tendre dels verds sap mil vegades més lletra menuda que el més ofensiu dels vermells. El verd procedeix sempre a passos alambinats. Quan us n'adoneu ja us ha pres l'amiga, l'amant, la muller...
Els ulls del gat són verds, els de l'Esfinx també eren verds, i tots, quan odiem, tenim els ulls verdíssims.
.
Josep Palau i Fabre, Teoria dels colors
16 de desembre del 1946

2 comentaris:

novesflors ha dit...

No ho coneixia i m'ha agradat molt.
(Saps que la gramàtica també és verda?)

Pere cotte ha dit...

I verd, per damunt de tot, l'inclement Xuriguera, amic filòleg...