dilluns, 21 d’abril de 2008

Prèvia de Sant Jordi

Ja fa alguns anys que el dia de Sant Jordi no acostumo a comprar llibres –roses sí–, no pas per cap arravatament antisistema sinó perquè les ocupacions diàries m’impedeixen gaudir de la jornada a temps complet, com desitjaria. Tanmateix, l’hàbit sovintejat de freqüentar certes llibreries i de comprar, amb el mateix èmfasi, els títols que em criden l’atenció, m’allibera de la molèstia d’haver de tafanejar unes lleixes o taulells entre una desacostumada quantitat de públic. Amb el temps, a més, m’ha anat relliscant la lletania gremial de si el dia de Sant Jordi és el dia del llibre, de la indústria del llibre, de la literatura d’alta volada o del llibre mediàtic. M’és absolutament igual, escolti. Considero aquests debats d’una esterilitat supina. Lluny d’aportar res són recreacions constants del malestar cultural projectades sempre pels mateixos agents i magnificades pels mitjans. Ja m’avorreix qualsevol aproximació que tendeixi a fer-ne un anàlisi. La realitat lectora d’aquest país ja la sabem i tampoc dista pas de la de països tinguts tradicionalment per més civilitzats, com ara França. I és que llegir requereix sempre una predisposició que va acompanyada d’un esforç proporcional a la motivació que ens impel·leix a la lectura.

Des de fa algunes edicions, a més, durant la diada, a la Garriga, donem el tret simbòlic de sortida al festival Primavera Poètica, i és així que a la tarda, durant una estona, s’organitza una lectura pública de poemes, coordinada des de la Biblioteca municipal –que encara no té nom i potser ja és hora d’anar-ne pensant un–, que s’espaia segons la concurrència i l’horari d’inici. Encara no he decidit quin poema o poemes llegiré, potser algun d’un dels autors que ens visitaran durant el festival. (Només tinc decidit que compraré i duré roses a la mare, a la tieta i a l’Anna, que és una predisposició que només s’acompanya de pur agraïment.) Per tant, les lectures que m’esperen –les presències que m’esperen– són totes d’un lirisme esponerós i desplaçaran, momentàniament, aquelles que m’han vingut acompanyant els darrers temps, bàsicament de gènere memorialístic relacionat amb l’exili i la postguerra. La lectura de novel·les, en canvi, cada cop veig més clar que la dec a la tasca del Club de Lectura, altrament crec que en aquest terreny hi jugaria poc, tal és l’interès que em desperten les novetats en aquest gènere. Vet aquí, doncs, el pati que m’espera per Sant Jordi. I ben content. Bones lectures i bona diada.
.
(Us n'heu adonat com cada vegada es parla menys de Sant Jordi com a patró de Catalunya mentre, en canvi, no paren de proliferar els llibres infantils -benvinguts!- que versionen la llegenda?)

2 comentaris:

Avi Quim i Quim fill ha dit...

Una proposta de nom per la Biblioteca: Carles Sindreu

Albert Benzekry i Arimon ha dit...

Sou a la fila zero del lobby acabat de constituir ara mateix.