dimecres, 23 d’abril de 2008

Totes aquestes menes d'amor

–Vull un llibre per a la meva senyora… Què li agrada llegar? Oh, què vol que li digui... És una dona, un cor sensible, li agraden les novel·les... Ja sap, és una dona. Potser una novel·la entretinguda, no gaire procaç, vull dir que no sigui una porqueria d’aquestes que s’escriuen avui... Ja m’entén, vostè... Una novel·la decent perquè la meva dona és molt decent.
–Voldria un llibre per al meu home... No, no llegeix gaire, el meu home. Només el diari. Quan ens vam casar, només duia un llibre i em va assegurar que, aquest llibre, l’havia llegit. Doni’m un manual, no ho sé..., un manual que ensenyi alguna cosa de manera ràpida, entenedor, que sigui fàcil de llegir... Com aprendre a dir no quan sempre diu que sí?... Potser aquest. El meu home és una mica ànima de càntir, sap... Sí, a mi doni’m les darreres novetats en novel·la... I me’n fa dos paquetets, ja ho sap, com sempre: les novel·les verdes –aquestes que avui en diuen eròtiques–, me les posa a part...
–Voldria dos exemplars de la mateixa novel·la, sí... aquesta mateixa... Diu que és un pèl pornogràfica? Això, dos exemplars, i posi’m una rosa a cada paquet. Jo vindré a les sis amb una dona rossa, que és la meva... I tornaré a les vuit amb una de bruna... Bé, és una amiga, ja sap, vull dir, no sé si m’entén...
–Té algun llibre dedicat especialment als homes poca-vergonyes? Algun llibre que produeixi basques... Vull dir que faci vomitar?
–Voldria un llibre qualsevol, que faci bonic, que no calgui llegir... Amb sants, si pot ser... És per la dona, sap?
–Vull un llibre ben porc ben porc ben porc... És per a una tia que està molt bona però que se’m fa l’estreta, oi que m’entén?
–Voldria un kamasutra abreujat; és per a un tio que és un imbècil però que està boníssim.
–Vull el llibre més bonic que s’hagi escrit mai. M’acabo d’enamorar ara mateix.
–No tindria pas un llibre que faci parlar als tímids?
–Voldria un llibre ben gruixut per a posar-lo al menjador perquè vaig comprar una torre Eiffel una mica torta i cau a cada moment.
–Vull un llibre per a les meves nenes, que encara són jovenetes, sap, un llibre que no els faci mal...
–Voldríem un llibre per al papa, una llibre una mica innocent, un xic antic, perquè ell no sap res del món d’avui.
–Vull un llibre que digui que l’estimo.
–Vull un llibre que digui que l’odio.
–Voldria un llibre que no digués res.
–Voldria un llibre que ho digués tot.
–No tindria pas un llibre que no parlés de ningú?
–Vull un llibre que enraoni de tothom.
–Vull un llibre de receptes de cuina que facin trempar.
–Voldria un llibre que ajudés a viure.
–Vull un llibre que no faci pensar pensar.
–Voldria un llibre que et faci entendre la música en tres dies.
–Voldria un llibre on sortís jo.

Montserrat Roig, 23-4-1991

1 comentari:

novesflors ha dit...

Preciós, preciós, preciós.
M'ha encantat!