dimecres, 9 d’abril de 2008

Una altra Primavera


Contra la mediocritat i l'estultícia,
l'excel·lència del so feta paraula,
la tenacitat de les formigues:
una força tel·lúrica verbalitzada
que neix al fons pregon de tu
i rebrota en vers: llengua i pelatge.
.
Hi ha petits miracles que es succeeixen quan va arribant el temps de la calor, que prenen forma sobtada i es vesteixen de seda i vers. Hi ha petits miracles que et van acompanyant no saps com, que t'empenyen no saps on, i que ocorren perquè sí, engendrats d'una gramàtica molt simple que prové de qui sense esforç t'ha llegat els mots. Hi ha una primavera poètica que va néixer ara fa quatre anys, que ara ja camina, però que encara duu bolquers, que s'aguanta dreta sobre un toll d'argila i fang en un llit de còdols al·luvials. Hi ha una paraula que no es diu, sinó que es pensa i sent. Hi ha, sobretot, la paraula que és ressò, un fimbreig metàl·lic i nerviós d'electricitat verbal a l'espinada, un atavisme fòssil, herència noble d'un abecedari amb els fonemes sempre sacsejats. Humilment intentem posar-hi ordre desbrossant un silenci obscè. Enrera, que s'apartin pretensiosos i fumífers. Endavant Cor Sarabanda, endavant Cinta Massip, endavant Pere Ballart, Montserrat Abelló, Antoni Clapés. Amunt Palau i Fabre; gràcies Àlex Broch, Lluís Solà, Oriol Ponsatí; gràcies Tomàs Nofre, Oriol Pi de Cabanyes, Teresa Costa-Gramunt. Endavant Feliu Formosa, Àlex Susanna, Guillamino i Pep Pedrals; Jordi Llavina i Jaume Subirana, contacontes Agustín, Vilaró, Sellarès i la Big Mama. Som aquí, us guardem els mots, Agustí Bartra, Pere Quart, Montserrat Roig. Benvingut siguis Salem Zenia. Xavier d'Edimburg, com estàs? Passeu Catul i Horaci, Properci i Marcial, Tibul i Ovidi; gràcies Núria, Txus i Albert. Endavant Francesc Garriga i Josep Francesc Delgado, Joan Vinuesa, Ivette Nadal; endavant Jordi Condal, Kippelboy i Manel Salas, entreu tots, que Pagant Sampere Canta.
.