dijous, 22 de maig de 2008

Llegir ens fa més vius?

Ja fa alguns dies que teletres s'ha sumat a les campanyes periòdiques que el paternalisme institucional -ara el catalanista i d'esquerres, però tant hi fa- ens aboca al damunt, perquè, messells que som, vivim covards i enganyats com els cargols a dins de l'olla. I fa alguns dies, també, que em vaig mirant l'anunci, aquest on una dona llença un gat al pati on l'espera un gos; aquest on surt un que té la pròstata com la bola negra del billar i es pixa a la paret d'una subestació elèctrica on hi ha un cable que espurneja -"a la feina, cap risc"-; aquest on una parella d'enamorats fan pícnic en un camp de tir -blanc perfecte per Cupidell, paradigma de l'estupidesa romàntica; aquest on l'avi desvagat s'asseu tranquil en l'únic banc repintat que no et cobra interessos per fer-ho.

Realment el govern creu que el nivell és tan paupèrrim com per haver de recórrer a un anunci tan ximple? Perquè enfotent-se'n com se'n foten de la gent -ara obro i ara tanco, ara tombo i ara giro- no seria estrany que l'anunci anés de bo i de veres i aquesta fos la percepció que des de dalt hom té d'una societat amb força tics i números de tómbola per anar esdevenint, a més a més de covarda i enganyada, progressivament idiotitzada. Perquè si el teu govern t'ha de dir que llegeixis és que t'ha de veure molt malament i a través de moltes diòptries. De la mateixa manera que parlant la gent no s'entén, com a molt es comunica -i encara a estones-, llegir no ens fa més vius, només ens fa saber, simplement, que estem vius.

L'educació sentimental

Solia dir-me amb el seu vell menyspreu:
no serveix per a res la poesia.
Volia ensinistrar-me en un infern
on distreure'm és perdre la partida
i on només els diners fan passar el fred
de l'edat. Però en canvi no sabia
que és per això mateix que la necessitem,
i que cal rastrejar la poesia
pels hospitals i pels jutjats: més tard
ja acabarà parlant de l'estimada.
Hi ha poesia fins i tot en gent
com el meu pare, que odià la vida.
I tenia raó en allò que deia:
no serveix per a res, la que ell llegia.

Joan Margarit, Aiguaforts