dilluns, 9 de juny de 2008

3 poemes breus d'Anna Ballbona


Contorn

Recullo paisatges
com flors despullades
que se m’apleguen a les mans,
-barbeta, nas, braços, orelles...-
ressegueixo el teu contorn,
-braços, galtes, testicles...-
i amb el mateix dit dibuixo
la silueta dels cingles,
allà on habitaren els ancestres.
Desfullo paisatges

sense saber-me el contorn.



Esquirols

Covo la por dels esquirols
que s’escapoleixen,
trespol amunt,
cap a unes golfes de fils d’aram.
Albiren la remor del fat que pesa.
Un cop dalt de l’arbre,
entre tanta fullaraca innecessària,
tants sorolls i tantes noses,
el cap em giravolta.



Tres fulles

Tres fulles de tardor cauen
sobre un rostre esbalaït.
L’escombriaire arracona
els darrers vestigis grocs i somorts.
Crepita el tros de vida de novembre
que s’ha empassat núvols i bolets.
L’última piga de lluentor primaveral
ja s’ha fos: esperarà la sort
d’un altre conte del cosmos rondant.



Del llibre "La mare que et renyava era un robot", editorial Galerada, 2008