dilluns, 21 de juliol de 2008

Que sigui capital

L’altre dia ho comentàvem en una sobretaula, més amb voluntat d’esbossar una crítica constructiva que no pas de llençar, en l’aire xafogós, fuetades feridores just quan l’exposició solar ens fa més sensible la pell. Ras i curt: que Granollers pugui esdevenir efectivament capital de comarca en determinats àmbits culturals. Hom podrà objectar que això ja passa, però vist des de fora és massa fàcil, encara, adonar-se que no és així. Que hi ha dinàmiques semblants a les de municipis veïns, sense aspiració a cap lideratge capitalí, que són de circuit tancat, d’entotsolament cultural inexportable. Tendències que, naturalment, poden no fer mal a ningú però que, per les raons que sigui –les imagino força semblants arreu– contribueixen poc a una renovació generacional o d’idees que ventili atmosferes en perill d’estancament. Res tràgic ni tampoc insuportable, creguin. D’Ors escriví l’Oceanografia del tedi al balneari Blancafort de la Garriga l’estiu de 1916 –vegin ara el tedi econòmic que l’aclapara...


Granollers està en disposició d’assolir aquest paper? Té els equipaments i crec que les persones. És més, la comarca necessita aquest revulsiu i sacsejada, aquesta capitalitat en un àmbit, com el cultural, capaç, com pocs, de mobilitzar població i generar uns transvasaments d’interessos –i d’energies!– culturals i artístics en sintonia amb la seves potencialitats. És veritat que la proximitat de Barcelona és alhora una amenaça i una oportunitat. Per això també hi ha els plans estratègics. La cultura no en pot quedar al marge. L’exportació del model cultural barceloní no serveix. Aquí parlem d’una altra cosa, d’una responsabilitat compartida entre diferents agents. És una amenaça perquè pot desertitzar determinades ofertes i desmobilitzar voluntats; és una oportunitat –una rere una altra fins que s’acabin– exactament pel motiu contrari. Crec que cal decantar-se, sempre, per fer realitat les oportunitats. Com posar-s’hi? Vet aquí el repte per fer de Granollers un pol d’atracció i seducció cultural. Ara bé, des de Granollers caldria saber –caldria voler– mirar enfora, cap a la comarca, inventar i enllaçar complicitats i descartar actituds autocomplaents o acomodatícies; saber detectar aquelles dinàmiques i propostes susceptibles de ser-hi (re)presentades, ser circuit, altaveu i alhora aparador. L’espai no ens permet concretar. A vegades es tracta de decisions quasi personals; en d’altres calen reflexions que transcendeixin la mera gestió i representin un desig d’ambició i risc. Tanmateix, no oblidem que estem parlant de voluntats. L’estiu és bon temps per a reflexionar sota l’ombra amable dels til·lers, ni que sigui sobre el tedi orsià davant d’una paret blanca.


(El 9 Nou, 21-7-08)