diumenge, 3 d’agost de 2008

Al Japó, 3 d'agost, Festa Major


Avui és 3 d'agost. Hauria de ser festa major al meu poble, però no. Ja m'hi he referit en entrades anteriors. I avui en Jordi Llimargas, historiador garriguenc, m'envia, des d'un poble del Japó que es diu Hashioji, el poble de la seva dona Keiko, el programa de la festa major que hi celebren. No sé pas quin patró tenen, o quina explicació originària n'articula el festeig. Em diu que en cinquanta anys han passat de 30.000 habitants a poc més dels dos milions actuals, i que a ningú no se li ha acudit mai de canviar la data de la festa, només faltaria. Les autoritats saben que la història no comença amb ells. Diu que els focs artificials duren quasi tres hores. Terrasses, jardins, balcons, o fins i tot la televisió local, concentren el públic que no es vol perdre l'espectacle. El locutor va esmentant les empreses patrocinadores, perquè allí tenen patrocinadors privats que esponsoritzen els actes i abarateixen el cost públic. Les taules són curulles de talls de síndria, vermella com la teia encesa de la nit. Els actes tradicionals, de tipus més folclòric, són respectats. També menys concorreguts. Tot i la festa, el calendari és laboral per a la majoria d'habitants de Hashioji, com el Sant Jordi nostrat. Primer a pencar; després a divertir-se. Però aquí som mediterranis i estem exposats a insolacions diverses. Hashioji, Japó. 3 d'agost, festa major. Caram, i no ens podem agermanar amb aquest poble? Fem una consulta o no cal? Prometo contestar la pregunta només una vegada.