dijous, 11 de setembre de 2008

Independència

Si no fos perquè són les vuit del matí
i el negoci espera i hem d'obrir i desfermar els panys,
hem de desar l'entrada, posar-nos la bata blava
somriure al mirall abans de somriure als clients que han de venir,

si no fos perquè ja són les deu i l'esmorzar
m'espera a la taverna del costat,
que em fan bon preu de l'entrepà i de la cervesa
i és ben polit i em donen conversa i amistat,

si no fos perquè ja són les dues i és hora de tancar
la persiana de ferro i una altra volta els quatre panys
i anar a ca meva a sentir la dona remugar
i renyar els fills que no estalvien i tuden el menjar,

si no fos perquè ja són les quatre i he de tornar
a obrir i tornar a desfer els panys, tornar a desar l'entrada
i somriure en el mirall, donar-me uns quants cops a la papada
i esperar que venguin els clients,

si no fos perquè ja són les vuit i ja fa negra fosca
i hauria d'esmerçar-me a fer la caixa
i arxivar les factures i desar-ho tot per l'endemà
i tornar cap a casa i sentir la dona remugar
i tornar a renyar els fills, que no fan res, que tot ho tuden,

sortiria al carrer i, pujat damunt d'una tarima,
els diria les quatre veritats a aquesta gent
i cantaria Els Segadors i envolaria la senyera
i cridaria a la revolta el veïnat,
i quan fóssim un milió proclamaríem la independència
i posaríem tota aquesta puta gent allà on haurien d'estar,

però ja són les deu i ara fan concursos a la tele
i una pel·lícula d'en Landa i una de culs i pits
i m'assetja i m'enutja un badall apocalíptic
i no són hores d'anar fent el brètol pel carrer.

Hilari de Cara
, Bolero