divendres, 24 d’octubre de 2008

Jaume Farriol

Se'n recorden d'en Jaume Farriol? Escriví, per aquests verals -i per aquestes pàgines- una bona colla d'articles de jocosa finesa i claredat de llum d'abril, amb la punxa necessària com per atiar una espurna sense propagar-ne el foc. No vaig tenir la sort de conèixer-lo en vida però he tingut ocasió d'endinsar-me en els seus textos gràcies al volum "Rapsòdia d'un país" , editat a Banyoles el 2004 coincidint amb la capitalitat de la cultura catalana. El volum, a guisa d'homenatge en el primer aniversari de la seva mort, reuneix, entre d'altres, reedicions i textos de difícil localització, tots amb diversos denominadors comuns que els exegetes farriolers no descobrirem: l'arrelament i el compromís amb l'entorn més immediat, l'escriptura pulcra i fluïda, l'humor i la ironia com a bàlsams terapèutics, i un localisme universal, cosmopolita -i que no soni falsament progre: en el seu "Diccionari de butxacó" (1973) s'hi defineix aquell que "considera tot el món com a pàtria seva".

Aquest banyolí, trasplantat i trasmudat en lliçanenc des dels inicis dels seixanta, desplegà una activitat copiosa en una època il·lusionant i a l'ensems difícil, de dèficits democràtics i excedents polítics, que l'ha forjat no només com un dels "homenots" que tenim a la comarca, sinó que l'hauria d'haver elevat a referent per a les generacions que nascudes a finals dels seixanta i principi dels setanta encara creuen haver-s'ho trobat tot pràcticament fet. Tanmateix, l'elogi mai no és gratuït, ni és suficient, tampoc, rescabalar-ne la memòria recent amb la lectura crítica però tonificant dels seus llibres. No ho dubtin, si Mequinensa ha tingut Moncada, si Palafrugell ha tingut Pla, Banyoles, el Vallès i la Vall del Tenes han tingut Jaume Farriol. Molt més enllà de les seves pàgines, el llegat farrioler s'inscriu en un "marc idoni per viure, per pensar, per gaudir dels plaers de la bona taula, de la família, de les bones companyies i, sobretot, de l'amistat". Aquest civisme epicuri, morigerat, transversal a les incomptables activitats en què s'implicà -teatre, periodisme, president del Ciemen, la Colla del Pa amb Tomàquet, la Volta en Carro als Països Catalans (enguany ha fet 30 anys!)...- és, per a mi, el millor dels llegats morals que un home pot deixar, perquè només des d'actituds consemblants és possible vehicular el desig i les complicitats que calen per il·lusionar-se en la construcció d'un poble i d'un país. Homenot de la Vall del Tenes, de bonhomia sindreuenca, de rauxa xammariana, d'estilet planià, on és avui el teu carrer, la teva plaça, el premi amb el teu nom que ens honraria com tu feres amb el teu paisatge i la teva llengua? Se'n recorden, ara, d'en Jaume Farriol?

(El 9 Nou, 24-10-2008)

Alguns enllaços

Revista de Girona
Atles literari
Qui és qui


3 comentaris:

Avi Quim i Quim fill ha dit...

Farriol, un clàssic.

Josep M.Farriol i Tarafa ha dit...

Moltes gràcies, Albert, per aquest article recordant el meu pare.
M'omple d'alegría veure com algú que no el va coneixer li professa una admiració que trobo a faltar en altres.
El meu agraïment i el de tota la familia.

Albert Benzekry i Arimon ha dit...

Gràcies, Josep Maria. Esperarem poder celebrar alguna reedició dels seus títols i que s'endegui, almenys a la comarca del Vallès, i per part de qui correspongui -institucions o societat civil-, algun motiu de reconeixement que actualitzi l'obra que féu en vida. Tenim massa veus sepultades i són idees i paraules com les seves el que ens cal.