dissabte, 22 de novembre de 2008

Beceroles d'abecedaris

És justa i guanyada a pols l’admiració que l’escola catalana ha tingut al llarg dels anys quant a la seva capacitat per renovar-se pedagògicament o innovar en la docència, estratègia i materials. Ara fa cent anys, molt més que no pas la Escuela Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia –escorada a l’anarquisme i que sols impartia i editava en castellà–, fou l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana l’entitat i moviment que vetllà per aquesta finalitat des del 1899 i fins el 1939. En l’endemig, l’Associació arribà als deu mil socis durant els anys vint; subvencionà escoles, atorgà beques, organitzà colònies, cursos de llengua, geografia i història i formà mestres. Algunes de les biblioteques escolars que impulsaren foren assumides, a partir del 1914, per la novella Mancomunitat. Però una de les fites més notables de l’Associació fou la creació i millora del material docent infantil, fins aleshores molt precari en català. Col·laboraren amb l’APEC, redactant materials, personalitats com Pau Romeva, Pompeu Fabra, Alexandre Galí, Ferran Soldevila, Rosa Sensat o Jaume Vicens Vives. L’Associació, fins i tot, va organitzar, l’any 1936, un Congrés Nacional que acollí una exposició sobre el llibre escolar català, en la qual participaren totes les editorials educatives del moment.

Joan Salvat-Papasseit també col·laborà estretament amb l’Associació, assumint-ne com a propis els principis fundacionals. El poeta, que des del 1919 s’havia fet càrrec de la llibreria de les Galeries Laietanes –on va conèixer la seva dona, Carmen Eleuterio, que hi treballava de dependenta–, edità els primers títols impulsats per l’entitat. En el peu d’impremta, des del 1920, ja hi consta el nom de Llibreria Nacional Catalana, la seva editorial.

Un d’aquests primers títols, si no el primer –no ho he sabut verificar–, va ser l’Abecedari (1920), il·lustrat per Xavier Nogués. Aquest pintor-ninotaire, col·laborador en moltíssimes publicacions de l’època (Papitu, l’Esquella de la Torratxa o El Be Negre, per citar les més conegudes) i exponent d’un noucentisme pictòric certament eclèctic, fou un dibuixant i gravador de traç incontestablement humorístic, d’inspiració realista i popular, tal com es palesa en aquesta obreta deliciosa, adreçada a nens i nenes que encara no saben de lletra. El llibret, de 15,5 x 16 cm., consta de 29 làmines de paper cartró amb els gravats de les lletres il·lustrades, més un prefaci escrit per Pompeu Fabra que posa en context la iniciativa:

“Em dieu que aquest Abecedari és el primer llibre d’una sèrie que penseu dedicar als nostres infants. Davant aquesta obreta excel·lent ¿qui no us encoratjarà a prosseguir una tasca tan bellament començada?
Fins ara estàvem, pot dir-se, mancats de llibres per a infants. Avui una de les tasques en què l’Associació protectora de l’Ensenyança catalana esmerça principalment la seva activitat és la confecció de llibres escolars, i no és lluny el dia que, gràcies a l’esforç d’aquesta Associació, les escoles catalanes disposaran dels llibres més indispensables per a llur funcionament. Però hi ha tant a fer perquè en llengua nostra puguem oferir als nostres infants tot allò que troben en llur llengua els nois d’altres nacions més sortoses, que és amb un gran goig que tots els que treballem en l’àrdua tasca veiem l’aparició de nous col·laboradors.
Per això sol ens plauria ja la publicació del vostre Abecedari. Però ens plau encara, que més no ens podria plaure, pel fet d’haver-ne estat encomanada la il·lustració a un artista com En Xavier Nogués. Havem de veure amb joia que els nostres artistes es posin en contacte amb els infants. Ahir era N’Obiols dibuixant les capçaleres d’uns cartipassos, avui és En Nogués il·lustrant deliciosament un abecedari. No cal ponderar com ha d’ésser profitosa per a l’educació dels nostres infants la col·laboració dels artistes a les tasques de l’escola. Penseu, només, en la majoria dels nostres llibres escolars, amb llurs il·lustracions banals i barroeres, i digueu si no havem d’acollir amb entusiasme la publicació d’obres com la que ara oferiu a la mainada catalana.
És, doncs, ben cordialment que us felicitem per la publicació d’aquest Abecedari, i estem segurs que el seu èxit, prop dels mestres i sobretot prop de la gent menuda de les nostres escoles, ha d’ésser per a encoratjar-vos a portar activament a execució la sèrie d’obretes escolars que teniu projectades.”

És, precisament aquesta, la utilitat que n’espero, del llibret; que serveixi, avui i aquí, perquè també la Fàtima, just arribada del Marroc, pugui començar no pas encara a aprendre català, sinó a aprendre de lletra, simplement a alfabetitzar-se, encara que no tingui ni idea –poc importa si no l’arriba a tenir– de la història que amaga aquest material que haurà emprat per poder començar a llegir en un idioma nou, en un país nou, per començar, de fet, una vida nova, amb l’ajut –qui els ho haguera dit– d’en Fabra, d’en Salvat i d’en Nogués... I vosaltres, “Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana?” (Cartell de Josep Obiols, 1919).

(Article publicat a la revista La Font del Diàleg, núm. 55)

.

1 comentari:

novesflors ha dit...

Un post que m'ha interessat molt.
Jo havia llegit una referència a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana al poema de Salvat-Papasseit "Bitllet de quinze" (La gesta dels estels)però no sabia què era aquesta associació.
Gràcies.