dimarts, 13 de gener de 2009

Qui em va llençar a la vida ja no hi és


De sobte em dic a mi mateix:
la dona que m’infantà ja no hi és.
Ja fa vora un any que ella rau de nit a la pols.
Jo, pel que sembla, em trobo sol de debò al món.
Pinkhas Sadé

.
Qui em va llençar a la vida ja no hi és.
Ara sec sol. Miro els camps que tinc davant.
Costa robar el temps per saber-me
en l'escalf d'uns ulls interrogants.
Només sé que la dona que ha estat fèrtil
sempre és prenys després d'haver parit.
Primer nota pols i cops dedins el cos;
després, tot és un ressò perdurant enfora.
Qui em va llençar a la vida ja no hi és.
Se'm remou com un fetus dins el ventre
la llavor amb què ens vam prenyar.
.