dimarts, 10 de febrer de 2009

Eleccions a Israel - Que surti el sol (4)

Segons les enquestes a peu d'urna de darrera hora, i tal com indicaven la majoria de sondejos, sembla que s'acompliran els pronòstics i la dreta del Likud s'imposarà per ben poc al centrisme de la Kadima de Tzipi Livni, actual ministra d'exteriors. Mal averany, doncs, per a les fràgils expectatives de pau que s'havien generat darrerament amb les simulacions d'alto el foc per part de Hamàs i d'Israel. Malauradament, la interlocució de la dreta israeliana amb el món àrab no s'ha distingit, precisament, per la seva eficàcia. I molt mal pronòstic, també, el d'aquells que veien en la defensa d'Israel només un estratagema polític condicionat a les eleccions d'avui. Tan mal pronòstic que fins i tot el laborisme de Shimon Peres i Ehud Barak es pot veure superat per l'extrema dreta laica de Lieberman i quedar fora del proper govern. I és que les previsions (i les perversions informatives) sobre els vaivéns polítics d'Israel no responen a les lògiques hispanes del "pásalo", sinó que la seva complexitat està subjecte a les minories polítiques que amb només un 2% dels sufragis ja poden entrar al Parlament i garantir governabilitats més semblants a un trencaclosques multicolor que a la grisor d'un tripartit. I a partir d'aquí, si es vol, ja podem començar a parlar de democràcia en les latituds de la Unió Europea, Gran Bretanya a part.

D'altra banda, el baix índex de participació, tot i que sembla que superarà els dels comicis del 2006, no fa més que ratificar la pesantor i el desgast que la població israeliana duu a sobre després de decennis de conflicte i de multitud de sudokus polítics, cap dels quals ha estat capaç de generar períodes estables de seguretat. Tanmateix, finalment, guanyi qui guanyi, el més desitjable per a Israel és un govern fort, de concentració, que pugui acollir el màxim d'espectres políticament possibles i enfortir, encara més, si és possible, l'únic sistema democràtic de caire liberal que hi ha la zona. Se'n sortiran. Que surti el sol.

Shimon Peres (Que surti el sol, La campana, 1999).

"Israel és un país que acaba de complir cinquanta anys [actualment 60]. Les dimensions de la URSS multiplicaven per mil les seves. Rússia per si sola posseeix aigua en abundància, tres milions de llacs i cent mil rius, alguns dels quals figuren entre els més grans del món, com el Don, el Dnièper, el Volga. Israel només té un riu –hi corre més història que no pas aigua–, i dos llacs, un d'ells la Mar Morta. Malgrat això, li sobren aliments, mentre que a Rússia li'n falten. La vaca israeliana dóna tres vegades més de llet que la seva homòloga russa. És la mateixa vaca, amb les mateixes banyes i les mateixes metes. La diferència rau en la gestió dels estables i no en la naturalesa de l'animal. El seu rendiment és el resultat de recerques científiques avançades i de tècniques elaborades. Conclusió: el mètode és més productiu que la vaca.

Les ciències i les tècniques han fet d'Israel un èxit agrícola sense precedents. El país és àrid i ingrat. Tanmateix, en vint-i-cinc anys la producció agrícola s'ha multiplicat per 17 sense que hagin augmentat la superfície de les terres cultivades ni la quantitat d'aigua disponible. Israel és la prova vivent de les possibilitats que ofereix la ciència i que no es troben en la natura, la superfície, l'aigua o el treball per si sols.

Per al regatge de les terres, Israel utilitza normalment el gota a gota, la informatització i el reciclatge. Amb aquests sistemes l'eficàcia de cada gota d'aigua ha augmentat de 300% o 400%. El que abans produïa amb una hectàrea, ara s'obté amb 0,1 hectàrees. En termes de productivitat el valor de la terra s'ha multiplicat per deu.

Israel també s'ha convertit en un país d'alta tecnologia. Fa trenta anys, el gruix de les exportacions eren els cítrics. Ara, al capdavant hi ha els productes electrònics i els serveis tecnològics, que són dels més avançats del món.

Els horts estaven concentrats en una regió en què la terra és sorrenca i tova i el clima benigne. Dues mil hectàrees plantades d'arbres permetien cada any enviar a l'estranger taronges pa un import de dos cents milions de dòlars. Actualment, una part d'aquests horts ha estat arrencada i substituïda per construccions i una agricultura més intensiva i mecanitzada. Damunt aquells centenars d'hectàrees d'antics horts s'acaben de construir fàbriques d'alta tecnologia electrònica i biotecnològica que permeten exportar prop de quatre mil milions de dòlars. El dos per mil d'aquesta superfície es pot utilitzar per a fàbriques que donin uns ingressos vint vegades més importants que els de tota l'antiga superfície dels horts".

[Afegim-hi que bona part de les terres que Israel deixà en sortir de Gaza el 2005, terra fèrtil amb reg i horts, és emprada actualment pels gihadistes de Hamàs com a camp d'entrenament i com a bases llançadores de míssils.]