dimarts, 21 d’abril de 2009

La Garriga secreta


Enmig de la voràgine inflacionària de títols que cada any ens assalten per Sant Jordi, aquells que remeten a l’àmbit més immediat de pobles i ciutats –monografies, estudis i obres d’autors locals– tenen l’oportunitat, per uns dies, d’assolir els seus moments de glòria (a Sant Esteve). Tal és el cas del llibre “La Garriga Secreta” (El Garbell), en el qual he tingut el plaer de participar juntament amb quinze garriguencs més (i una garriguenca, per allò de la paritat, i que ella sola val per tots els mascles junts). El projecte, llargament gestat en àpats copiosos des de feia mesos i desenvolupat en milers de mails creuats amb consultes inversemblants, s’ha acabat concretant en un magnífic llibre il·lustrat que descobreix als pacients lectors aspectes recòndits del seu poble, objectes, curiositats, elements paisatgístics, arquitectònics o urbans que, aparentment, poden no cridar l’atenció però que són allí, testimoniant el pas del temps i dels habitants que el perden o s’hi perden. Amb unes 170 fotografies i 120 entrades, el llibre té un format guia, rectangular, vertical, ben imprès i relligat, que convida a passejar per un poble que resisteix vendre’s només pels rèdits històrics llegats pel modernisme i termalisme. Pròleg de Xavier Vidal-Folch, estiuejant i periodista, i epíleg de Màrius Serra, verbívor i escriptor. Que ens ho hem passat d’allò més bé redactant-lo i investigant és una cosa que es veurà en llegir-lo i que també és va veure a la presentació d’ahir dilluns. L’auditori era ben ple. Em sembla que no hi cabrem, deia algú. Tothom expectant. Aquella mateixa tarda l’Alfredo havia passat amb el seu cotxe i la megafonia a tot drap. Com abans. La cosa prometia. Algunes autoritats de govern i oposició, algun amb cara de no saber què havia vingut a fer. L’humorisme de la gala va fluir en cada intervenció. Tots amb corbata; bé, tots menys dos fotògrafs una mica díscols. Imatges i guió ben conjuntats. En Garriga recordant els temps del Pou Calent. Quin fart de riure. No van faltar llatinades, ni la invocació final al patró Sant Esteve, ni la pluja inesperada de confits que es va endur el públic per batejar la criatura nounada. Després, naturalment, vam fer un sopar de treball a la Garrafa per tal de preparar la propera història, la següent histèria. Som gent seriosa, nosaltres. No perdem el temps.

Joan Garriga, Antoni Pardo, Jaume Guardis, Montse Lapuerta, Jordi Llimargas, Albert Benzekry, Xavier Vidal-Folch, Alfredo Codina, Albert Benzekry, Pep Mas, Pepo Segura, Dani Soler, Miquel Andreu, Stefano Puddu, Manel Vilar, Ramon Ferrandis, Lluís Cuspinera. (Foto de Griselda Escrigas. La de dalt és d'en Toni Torrillas.)
Algunes imatges a www.lagarrigatv.com