dijous, 23 d’abril de 2009

Sobre la lectura

El llibre absorbeix tota la vostra atenció. Quan en un sotrac interior us talla el fil de la lectura i esguardeu entorn vostre, el pensament resta un instant giravoltant sense engranar amb la vida real, com la roda del ciclista que marxa amb pinyó lliure.
Carles Sindreu

Contra els qui sostenen que és una activitat evasiva cal dir que n’hi ha ben poques de tan invasives com la lectura. Tan intravenoses. Fixar ulls i pensament damunt la pàgina demana voluntat i atenció, però no pas sacrificis o actituds ascètiques. Certament, hi ha molts nivells de lectura. Ara m’interessen, només, aquells que produeixen un sotrac en el lector amatent. Una estrebada quasi muscular que ens alerta del perill d’una veritat personal fins aleshores potser ignota. La verbalització escrita d’allò que ja sospitàvem però érem incapaços d’articular gramaticalment. Quan això ocorre, quan a mi em passa, no puc estar-me d’insultar profusament l’autor des de la més amable i plausible de les complicitats. Sento, aleshores, “l’amistat pura i tranquil·la que és la lectura”, que deia Proust. Aquest autor, de qui he manllevat el títol d’una obreta homònima, sosté que la lectura és un acte de comunicació amb un altre pensament que ens permet mantenir intacte la potència intel·lectual “que es té en la solitud i que la conversa dissipa immediatament”. Potser els semblarà una afirmació incòmode, agosarada. Però si vostès pensen en algun llibre del qual, després de la lectura, n’hagin sortit millorats o, almenys, moralment enfortits, segur que ho compartiran. Altrament, no s’escriu només des d’uns pressupòsits estètics, sinó que hom escriu, sobretot, perquè s’expressa millor que no pas verbalment. Vet aquí la translació d’aquesta “potència intel·lectual” que esmentava. Tanmateix, llegir no garanteix res. La credulitat superficial amb què el lector distret llisca la mirada per sobre els alfabets el limita, en bona mesura, per analitzar críticament el món que l’envolta. Potser el personal i tot. La lectura pot crear anticossos, però l’estupidesa és analfabeta i políticament correcta perquè no discrimina gènere o condició. En una presentació recent de l’editorial Proteus, el professor Alfons Garrigós explicava que la lectura es sosté en un espai aclarit –sorgit de la selva o el desert– on poder-se mirar als ulls i explicar-se històries. Que els llibres ens fan virtuosos de l’atenció i que no ha de ser casual que algunes tradicions sostinguin el (seu) món gràcies a unes poques persones que estan atentes. El (nostre) món, però, sembla espesseir-se i no aclarir-se i les històries esdevenen circumstancials sopars de duro entre vacuïtats comunicatives. Llegeixo al llibre d’Epicur, editat per Proteus: “De tots els béns que la saviesa procura perquè la vida sigui totalment feliç, el major, amb escreix, és la consecució de l'amistat”. Pensava en la lectura? O potser Proust llegí Epicur? Ara només cal que els arbres de la selva ens deixin veure el bosc. Tothom atent, doncs; i bona Diada de Sant Jordi.