divendres, 18 de setembre de 2009

Previsió

Semblava que venia el fred, però no. A deshora ve l'aigua. Tenim tan assumit que l’estiu s’ha acabat que no concebem un espai de treva benigne. Creiem que els primers freds ja són hivernals perquè la pell havia oblidat les mànigues llargues i els ulls, mai cansats, el roig pausat i desfet d'una posta quan encara no és vespre i s’escurça la tarda. Ara, acabada la sega, quan els camps són nets i oxigenats i el marró de la terra és ben viu, enllustrat de nou, colors i llum són transparents com mai de tanta voluptat que hi vessen. Setembregen a desdir. Les figueres, grans matrones paternals, ens regalen el seu fruit de vellut només obrint les mans. La pinassa i la resina s’enretiren. Avancen regalèssia i farigola. Entre els plataners del passeig, aviat foguerons d'ocres amb torterols de fullaraca. L’aire és una esponja encotonada. Les aromes, les olors, ventades, i el mar, rugós i argentat, recobra lentament robustesa i confiança. El dia s’ha comprimit i amb ell el nostre esperit retràctil i enyoradís de calideses familiars i fumejants. Les feixugors i neguits, les incerteses, semblen ara més agudes, més punxants. Però els temors que ens esbalcen la vida només són joguines innocents en mans d’uns déus que ens distreuen i ens menen vers on volen ells que nosaltres vulguem. I l’espai, bo i petit, és tan conegut que volem, confiats, fer-hi estada. I estrenem mobles i cuina, i un llit llarg i ample. El balconet, que és tot blanc, l'omplirem de plantes. I tot serà calma.

.